El nom del joc

Scrabble, així es diu el tema central d’aquest bloc. I tant pot significar el tipus de joc, com la jugada bonificada amb 50 punts, com la marca comercial. En anglès, llengua dels EUA, on es va inventar l’escrable, to scrabble tant pot voler dir gargotejar, com gratar, entre altres significats. Ja sabeu que els anglòfons donen 25 accepcions a la mateixa paraula, depenent del context i les partícules que l’acompanyen.

Sobre el nom Scrabble hi ha dues petites polèmiques: com pronunciar-lo i com escriure’l.

La pronúncia no serà mai scrèibol, imitant una suposada pronúncia nativa anglesa. El motiu és clar, ni els anglòfons ho diuen així. Si volguéssim fer una pronúncia anglesa hauríem de fer, més o menys, scràbel, en notació fonètica /ˈskræbəl/. Personalment, sóc partidari de normalitzar la pronúncia a la catala i dir-ne escrable, /ˈəskrapblə/que rima amb acceptable, probable o adaptable.

L’ortografia és fàcil. Només hi ha dues alternatives. O es conserva la grafia original Scrabble, o es catalanitza amb escrable. Totes dues tenen pros i contres.
Podem decidir escriure Scrabble. Només cal tenir present que, segons les normes ortogràfiques del català, l’article el es contrau i apostrofa davant del nom del joc, però la proposició de no ho fa pas. Així escrivim: joc de l’Scrabble, però partida de Scrabble. El problema de fer aquesta tria és com anomenar la jugada bonificada de 50 punts. No acabo de veure clar escriure fer un Scrabble, ja que que la majúscula no s’hi adiu en aquest context. Tampoc veig la necessitat de conserver la grafia anglesa en minúscula i escriure fer un scrabble.

L’alternativa és escriure escrable, a la catalana, aleshores tant l’article el com la preposició de es contrauen i apostrofen. Escriuríem doncs, joc de l’escrable i partida d’escrable. Aquí l’únic problema és que en referir-nos a la marca comercial, fem servir una forma massa semblant al nom genèric: Scrabble. Això em recorda al genèric dònut, que s’assembla massa a la marca comercial Donuts. Aquests són els petits inconvenients de ser marca i producte a l’hora. Al final, la gent fa una extensió de la marca que abraça tot el producte, i esdevé una paraula més de la llengua.

Com a curiositat, el Termcat suggereix fer servir el mot parauler per designar el tipus de joc, però no diu res de la jugada bonificada amb 50 punts, 🙂 Jo no he sentit mai a cap jugador fer servir parauler, i vosaltres?

Personalment, he triat per a aquest bloc la forma catalanitzada, escrable. I quan vulgui referir-me específicament a la marca, empraré Scrabble. Tenim adaptats noms genèrics de jocs i esports, que un dia van arribar a casa nostra: dòmino, parxís, escacs, futbol, basquetbol,… Per què no fer-ho amb l’escrable?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *