Verbs “desarrelats”

El català permet formar paraules noves mitjançant prefixos, i amb els verbs també passa, moltes vegades un verb “arrel” pot donar lloc a altres verbs mitjançant els prefixos. Tres dels prefixos més comuns són des, a- i re-.

Tot seguit teniu una vintena de verbs (o gairebé) que tenen la particularitat de ser vàlids per a l’escrable, així com també els seus 3 “germans”, formats amb les prefixos des-, a-, re-, els anomeno verbs “desarrelats”, per tant, si sabeu aquesta llista, automàticament teniu 60 verbs més, de regal, 🙂

  • cordar
  • córrer
  • cular
  • dir
  • fermar
  • ferrar
  • figurar
  • filar
  • graciar
  • lligar
  • passar
  • plegar
  • prendre
  • puntar
  • solar
  • soldar
  • temptar
  • trossar
  • *forestar (aquest verb no existeix, però sí existeixen les 3 formes prefixades)
  • *secar (aquest verb no existeix, però sí existeixen les 3 formes prefixades)

Tingueu en compte que aquesta llista correspon a verbs que es troben al DIEC2, pot haver-hi alguna diferència amb els verbs recollits al DOSC.

Quants faristols possibles hi ha? (II)

Ja ha arribat el dia, anem a comptar el nombre de faristol de cada classe de l’article anterior.

  • 7: només hi ha 5 fitxes que apareixen 7 o més vegades. Per tant només hi ha 5 faristols d’aquest tipus.
  • 6+1: només hi ha 6 fitxes que apareixen 6 vegades o més. Un cop triada la fitxa que apareix 6 vegades, la fitxa que queda pot ser qualsevol de les 26 altres, ja que totes les fitxes apareixen una vegada com a mínim. Per tant, hi ha 6·26=156 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 5+2: hi ha 8 fitxes que apareixen 5 vegades o més. Un cop triada aquesta fitxa, l’altra fitxa pot ser qualsevol de les 16 fitxes que apareixen dues vegades o més, i que no hem fet servir encara. Per tant, hi ha 8·16=128 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 5+1+1: Aquí la cosa es complica una mica. Tenim 8 opcions per a la fitxa que apareix 5 vegades. Les dues fitxes que queden les hem de triar entre qualsevol de les 26 que no hem fet servir encara, però observem que és indiferent en quin ordre ho fem, per tant tridrem 26·25/2 opcions. En total hi ha 8·325=2600 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 4+3: tornem als casos fàcils. Tenim 10 opcions per a la primera fitxa, i 12 per a la segona. Per tant, 10·12=120 faristols diferents d’aquest tipus
  • 4+2+1: tres fitxes diferents. 10 opcions per a la primera tria, 16 fitxes on triar per a la segona i 25 per a la tercera. En total hi ha 10·16·25= 4000 faristols diferents d’aquest tipus
  • 4+1+1+1: tornen les corbes. 10 opcions per a la primera tria. I les tres fitxes que queden les hem de triar entre les 26 que encara no hem fet servir, però no importa en quin ordre ho fem. Per tant tenim 10· (26·25·24)/(3·2)=10·2600=26000 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 3+3+1: Tenim 13 opcions de fitxes que apareixe 3 vegades o més,però altra vegada no importa l’ordre d’aquest tria. Tenim doncs 13·12/2 trides possibles. La darrera fitxa la podem triar entre 25 opcions. Per tant tenim 78·25=1950 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 3+2+2: Per a la primera tria tenim 13 opcions. Les altres dues fitxes les hem de triar entre 16 opcions, però no importa l’ordre. Per tant són 13·120= 1560 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 3+2+1+1: són 13 opcions per a la primera tria i 16 per a la segona. La tercera tria té 25 opcions, però no importa l’ordre. Per tant tenim 13·16·300=62400 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 3+1+1+1+1: tenim 13 opcions per a la primera tria i 26 per a la segona, però en aquesta tria no importa l’ordre. Són 13·14950=194350 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 2+2+2+1: tenim 17 opcions per a la primera tria de 3 fitxes, però no importa l’ordre, això són 17 sobre 3 possibilitats, 680. En la darrera tria tenim 24 opcions. Són 680·24=16320 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 2+2+1+1+1: tenim 17 opcions per a la primera tria de 2 fitxes, però no importa l’ordre, això són 17 sobre 2 possibilitats, 136. En la darrera tria tenim 25 opcions per a 3 fitxes, i tampoc importa l’ordre, són 25 sobre 3, 2300 opcions. Així doncs, tenim 136·2300=312800 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 2+1+1+1+1+1: tenim 17 opcions per a la primera tria. La segona tria són 26 opcions on no importa l’ordre, 26 sobre 5, 65780. Així doncs, tenim 17·65780=1118260 faristols diferents d’aquest tipus.
  • 1+1+1+1+1+1+1: el darrer tipus. Tenim 27 opcions per a triar aquests 7, però no importa l’ordre. Això és el nombre combinatori 27 sobre 7. Són 888030 faristols diferents d’aquest tipus.

Bé, ja hem comptat quants faristols té cada classe de faristol. Si fem la suma tenim que el nombre total de faristols diferents és de: 2.628.679

No està malament, més de dos milions i mig de faristols diferents!!!

Tingueu en compte que aquest és un estudi combinatori, no pas probabilístic. Només hem comptat quants faristols diferents hi ha, però no tots tenen la mateixa probabilitat, n’hi ha que tenen una probabilitat més alta i altres és més difícil que apareguin en una partida. En posteriors articles ja atacarem l’aspecte probabilístic dels faristols.

Quants faristols possibles hi ha? (I)

A partir de la distribució catalana de fitxes, quants faristols diferents existeixen?

Primer cal saber que entenem per faristols diferents:

Un faristol és un col·lecció de 7 fitxes, que poden ser iguals o diferents entre elles, subjecta a la distribució habitual de l’escrable en català (no hi pot haver un escrable amb 7 escarrassos, per exemple). Cal tenir en compte que dos faristols es consideren iguals si un es pot obtenir de l’altre simplement reordenant les fitxes. Així doncs, no importa l’ordre de les fitxes, siguin iguals o diferents entre elles.

Ara que ja sabem que és un faristol, plantegem una estratègia per atacar el problema. La idea és trencar el problema inicial en altres més senzills de resoldre, de manera que un cop tinguem tots els problemes senzills resolts, aleshores sigui fàcil resoldre la qüestió inicial.

Per esbrinar el nombre total de faristols, el que farem és classificar-los a partir d’una característica, de manera que cada faristol pertanyi a una classe, i només a una. Comptarem quants faristols n’hi ha de cada classe i, finalment, sumarem aquestes quantitats per obtenir el nombre total de faristols.

El criteri per classificar els faristols serà el següent:

Dos faristols són de la mateixa classe si tenen el mateix nombre de fitxes diferents (poden ser faristols d’1 a 7 fitxes diferents) i cada una d’aquestes fitxes diferents té el mateix factor repetició en ambdós faristols (una fitxa pot aparèixer entre 1 i 7 vegades en un faristol).

Per fer-ho fàcil, aquí teniu les 15 classes de faristols que existeixen seguint aquest criteri, un faristol segur que és d’una d’aquestes classes, i només d’una:

  • 7: una única fitxa apareix 7 vegades. Ex: AAAAAAA
  • 6+1: dues fitxes diferents, una apareix 6 vegades i l’altra 1 vegada. Ex: AAAAAAB
  • 5+2: dues fitxes diferents, una apareix 5 vegades i l’altra 2 vegades. Ex: AAAAABB
  • 5+1+1: tres fitxes diferents, una apareix 5 vegades i dues més 1 vegada cadascuna. Ex: AAAAABC
  • 4+3: dues fitxes diferents, una apareix 4 vegades i l’altra 3 vegades. Ex: AAAACCC
  • 4+2+1: tres fitxes diferents, una apareix 4 vegades, una altra dues, i una apareix només 1 vegada. Ex: AAAABBC
  • 4+1+1+1: quatre fitxes diferents, una apareix 4 vegades i tres més 1 vegada cadascuna. Ex: AAAABCD
  • 3+3+1: tres fitxes diferents, dues fitxes apareixen 3 vegades cadascuna i una més que només apareix 1 vegada. Ex: AAACCCB
  • 3+2+2: tres fitxes diferents, una apareix 3 vegades i dues fitxes més 2 vegades cadascuna. Ex: AAABBCC
  • 3+2+1+1: quatre fitxes diferents, una apareix 3 vegades, una altra dues, i dues fitxes més apareixen 1 vegada. Ex: AAABBCD
  • 3+1+1+1+1: cinc fitxes diferents, una apareix 3 vegades, i quatre fitxes més apareixen 1 vegada. Ex: AAABCDE
  • 2+2+2+1: quatre fitxes diferents, tres fitxes apareixen 2 vegades i una més que només apareix 1 vegada. Ex: AABBCCD
  • 2+2+1+1+1: cinc fitxes diferents, dues fitxes apareixen 2 vegades i tres fitxes més que només apareixen 1 vegada cadascuna. Ex: AABBCDF
  • 2+1+1+1+1+1: sis fitxes diferents, una fitxa apareix 2 vegades i cinc fitxes més que només apareixen 1 vegada cadascuna. Ex: AABCDEF
  • 1+1+1+1+1+1+1: 7 fitxes que apareixen només una vegada cadascuna. Ex: ABCDEFG

Ara, per comoditat futura al proper article, agrupem les fitxes de l’escrable a partir de la seva freqüència a la distribució catalana del joc, l’escarràs el marco amb el caràcter #.

  • 5 fitxes apareixen 7 o més vegades: A, E, I, R i S
  • 1 fitxa apareix exactament 6 vegades: N
  • 2 fitxes apareixen exactament 5 vegades: O i T
  • 2 fitxes apareixen exactament 4 vegades: L i U
  • 3 fitxes apareixen exactament 3 vegades: C, D i M
  • 4 fitxes apareixen exactament 2 vegades: B, G, P i #
  • 10 fitxes apareixen exactament 1 vegada: Ç, F, H, J, L·L, NY, QU, V, X i Z

Al proper articles d’aquesta sèrie, calcularem el nombre de faristols de cada tipus.

Nota: els articles de tipus combinatori/estadístic només es publicaran en dimecres. Habitualment seran articles curts, no pas una sèrie. L’article d’avui, en formar part d’una sèrie, us permet rumiar durant una setmana i deduir que direm a l’article següent. Ànims.

Resultats al Prat

Ahir vaig participar al 6è Obert del Prat. El campió va ser en Josep Maria Martí, de la Unió Faristolaire, l’únic jugador que va aconseguir romandre invicte, enhorabona. També cal destacar la jugada amb punts, 248 punts amb ENRIQUIRÀ, feta per en Ramon Torres, del Club Scrabble Manresa.

En quant a la meva actuació, no puc queixar-me, vaig guanyar 3 partides, la meitat. Tampoc és per posar-se a ballar, no va ser el meu millor torneig. Tenint en compte la (poca) preparació que vaig fer… és un resultat òptim.

Vaig passar-m’ho bé a totes les rondes, però de les 6 partides que vaig fer, em quedo amb 3 en especial.

La derrota contra el Mauri, va ser una partida molt ajustada fins al final, de les derrotes que fan una xic de mal. Al principi em vaig allunyar uns quants punts, però el Mauri va remuntar jugada rere jugada, fins a la mà final, on va endur-se la victòria.

La victòria contra l’Anna Perales, va ser la típica partida de pocs escrables i molt ajustada, tota l’estona, vaig patir fins al final però aquest cop sí, la victòria va ser meva, 🙂

Finalment, la partida de la ronda 5 contra el meu amic Francesc Gelabert, ens ho vam passar molt bé. Tauler tancat i jugades boniques. Quan creia que ja tenia la partida guanyada… el Francesc em va bloquejar l’únic punt on podia treure’m la Z i me l’havia d’empassar, això decidia la partida al seu favor, donada la poca diferència de punts que teníem. Per sort meva només em vaig ofuscar durant dos torns, realment encara podia jugar la Z en un lloc amagadet… ho vaig fer, i la partida va ser meva, 🙂

Teniu tots els resultats del torneig i la corresponent crònica al web del Prat.

El nom del joc

Scrabble, així es diu el tema central d’aquest bloc. I tant pot significar el tipus de joc, com la jugada bonificada amb 50 punts, com la marca comercial. En anglès, llengua dels EUA, on es va inventar l’escrable, to scrabble tant pot voler dir gargotejar, com gratar, entre altres significats. Ja sabeu que els anglòfons donen 25 accepcions a la mateixa paraula, depenent del context i les partícules que l’acompanyen.

Sobre el nom Scrabble hi ha dues petites polèmiques: com pronunciar-lo i com escriure’l.

La pronúncia no serà mai scrèibol, imitant una suposada pronúncia nativa anglesa. El motiu és clar, ni els anglòfons ho diuen així. Si volguéssim fer una pronúncia anglesa hauríem de fer, més o menys, scràbel, en notació fonètica /ˈskræbəl/. Personalment, sóc partidari de normalitzar la pronúncia a la catala i dir-ne escrable, /ˈəskrapblə/que rima amb acceptable, probable o adaptable.

L’ortografia és fàcil. Només hi ha dues alternatives. O es conserva la grafia original Scrabble, o es catalanitza amb escrable. Totes dues tenen pros i contres.
Podem decidir escriure Scrabble. Només cal tenir present que, segons les normes ortogràfiques del català, l’article el es contrau i apostrofa davant del nom del joc, però la proposició de no ho fa pas. Així escrivim: joc de l’Scrabble, però partida de Scrabble. El problema de fer aquesta tria és com anomenar la jugada bonificada de 50 punts. No acabo de veure clar escriure fer un Scrabble, ja que que la majúscula no s’hi adiu en aquest context. Tampoc veig la necessitat de conserver la grafia anglesa en minúscula i escriure fer un scrabble.

L’alternativa és escriure escrable, a la catalana, aleshores tant l’article el com la preposició de es contrauen i apostrofen. Escriuríem doncs, joc de l’escrable i partida d’escrable. Aquí l’únic problema és que en referir-nos a la marca comercial, fem servir una forma massa semblant al nom genèric: Scrabble. Això em recorda al genèric dònut, que s’assembla massa a la marca comercial Donuts. Aquests són els petits inconvenients de ser marca i producte a l’hora. Al final, la gent fa una extensió de la marca que abraça tot el producte, i esdevé una paraula més de la llengua.

Com a curiositat, el Termcat suggereix fer servir el mot parauler per designar el tipus de joc, però no diu res de la jugada bonificada amb 50 punts, 🙂 Jo no he sentit mai a cap jugador fer servir parauler, i vosaltres?

Personalment, he triat per a aquest bloc la forma catalanitzada, escrable. I quan vulgui referir-me específicament a la marca, empraré Scrabble. Tenim adaptats noms genèrics de jocs i esports, que un dia van arribar a casa nostra: dòmino, parxís, escacs, futbol, basquetbol,… Per què no fer-ho amb l’escrable?

Aquest diumenge, cap al Prat

Aquest diumenge hi ha torneig al Prat, la sisena edició del seu obert. Tot un clàssic.

Sóc pratenc, però visc a Manresa des de fa 7 anys. Com passa el temps. Anar a jugar un torneig al Prat, com un forà, se’m fa estrany, però aquesta és la realitat. No sóc un jugador d’escrable pratenc, sóc un jugador manresà, molt ben acollit al club del Prat, i sóc pratenc, de naixement i de cor.  Tot un embolic.

Tornem al torneig. No m’he preparat ni he estudiat el diccionari. Ho hauria d’haver fet. Ara ja és massa tard. Ja veurem com va la cosa, si guanyo un 50% de les partides ja estaré content.

Tot arriba

Després de més de 2 anys jugant de forma regular a escrable, finalment m’he decidit. Queda inaugurat aquest bloc personal sobre el món de l’escrable.

Intentaré seguir des d’aquí l’activitat escrablística, sobretot la catalana, però també en altres llengües. Faré petits apunts probabilístics, anècdotes, reculls i qualsevol altra cosa al voltant d’aquest joc lingüístic. Encara queda molta feina per fer, he d’introduir el material recollit els darrers mesos, traduir i adaptar el tema que faig servir al WordPress i un munt de coses més. El temps serà testimoni si aquestes intencions es tornen realitat, o queden en el sac de les bones intencions.