Toquem el que no sona

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

O millor dit, la que no sona. És a dir, la hac. Aquest quart apunt sobre mots amb lletra cara em deixa a la meitat de camí, tot i que fent una mica de trampa, ja que he començat per les lletres que la tenen més curta. La llista de mots curts, vull dir.

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra hac estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC, i no cap altre diccionari. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta i la ce trencada, imprimiu aquest, i si volguéssiu veure també els mots de cinc lletres, imprimiu aquest (hac sola) o aquest (amb les altres tres). Finalment si voleu podeu usar una fitxa impresa pels dos costats amb les llistes de la hac i la ce trencada (amb mots fins a quatre lletres).

Mirant la taula, ràpidament es veu que la hac és una lletra de principis, a diferència de, per exemple, la ce trencada i la ela geminada. Vull dir que la trobem molt més sovint a començament de mot que en qualsevol altra posició. Concretament gairebé un 82% dels mots de fins a quatre lletres de la llista té la hac al principi (el percentatge puja al 86% si considerem també les paraules de 5 lletres).

Les paraules de la llista en què la hac combina amb altres lletres cares són un parell de formes del verb hajar (no, jo tampoc l’uso mai, aquest verb, i el corrector ortogràfic del Word me’l marca com a falta), a més del clàssic hel·lè i l’incombustible (o no) hexà.

Tingueu clar que per treure el màxim profit de la hac, heu de conèixer a fons el verb haver, amb els sinònims en diferents accepcions, heure/haure i el ja mencionat hajar. La conjugació d’aquests verbs dona setze dels mots de la llista, incloent-hi hau, hec, haga, hage, haja, hajo i haus, per exemple. A més, apareixen a la llista formes dels verbs halar, hissar i honrar.

Les interjeccions són font gairebé inesgotable d’opcions de puntuar fort amb la hac, i gairebé la única forma de fer acabar una paraula en hac: ah, eh, oh i bah (l’altra paraula acabada en hac que podeu jugar és una de 7+1 lletres susceptible de reportar un bon cabàs de punts amb un faristol en principi antipàtic: jiddisch). Tenim també, en l’apartat d’interjeccions, hola (és clar) i hum i ehem.

La llista de lletres i números també dona recursos: la pròpia hac llatina, la he i la het hebrees i la rho grega, així com el 8 valencià ;-) , huit, tots amb els seus plurals.

Poca química amb hac, però remarcable: hi ha l’hidrocarbur hexà ja mencionat, l’hem (que té el plural hems) que com ja segur sabíeu és porfirina amb ferro, i un element, l’heli.

Per altra banda, amb la hac ampliem la rosa dels vents de lletra cara, que fins avui tenia el cerç i el zèfir, afegint-hi el fohn o foehn, que de les dues maneres es pot escriure, i que no es diu així per ser un vent càlid que fon la neu, tot i ser-ho.

Els representants de la hac en el tema de la biologia es redueixen a la haca (que ve a ser un cavallet), la hifa, que és una part (diria que poc coneguda) dels fongs, i si ho forcem una mica, l’hort.

Els éssers humans poden ser, amb hac, havans, hel·lens, huns, hutus o thais. I restringint el gènere podem trobar dones hurís, o homes (a seques).

De les que no caben en cap categoria, segur coneixeu els hams per pescar, les unitats de temps i de resistència elèctrica, hores i ohms respectivament, que dues vocals a vegades formen un hiat (sou malalts de lletres, al cap i a la fi) i potser fins i tot que una hopa és una vestidura (que no està feta d’hule) per anar al patíbul. Si, ho heu llegit bé, tot i que el DIEC no aclareix si hi és per anar-hi com a públic assistent o bé com a protagonista principal del programa.

I això és tot el que he de dir d’aquesta lletra.

I què esperàveu, d’una lletra que dona nom a la bomba més potent de totes les bombes que es fan i es desfan?

AloHa.


OLA K FAÇ

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Jugues la ce trencada, O K FAÇ?

Després de molt temps pensant que la ce trencada no ens calia, i que una o dues esses podien perfectament fer la feina (sona igual “envàs on vas?” que “audaç on caç?”) i que per tant qui va inventar la ce trencada ho va fer per tocar el “naç”, he descobert el perquè de tot plegat. Es tracta que els iniciats en l’escrable tinguem una potent eina per fer punts. Noteu que dóna més punts que la zeta i alhora ofereix una llista de mots curts més generosament poblada.

Ja ho veieu, hi he agafat gustet i he fet una taula de mots curts amb ce trencada. A partir d’aquest apunt això es converteix oficialment en una sèrie, ja que la llista ve després de la de la ela geminada i la de la zeta. En aquest cas apareixen a la taula els mots de dues lletres (la ela geminada i la zeta no en tenen) i no hi incloc els mots de cinc lletres, per no fer-la massa llarga.

I per començar, em resistiré a fer cap gracieta sobre si fa gaire temps que es va trencar la ce, ni de per què no l’arregla IEC, ni res semblant.

Com ja és habitual, la llista de mots curts que contenen la lletra ce trencada estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada i la zeta, imprimiu aquest, i si volguéssiu veure també els mots de cinc lletres, imprimiu aquest (ce trencada sola) o aquest (amb les altres dues).

Doncs aquí està la taula. Hi trobeu, possiblement, el mot més “dens” que es pot jugar en l’escrable: jaç, que pesa 6.33 punts/fitxa. La jota i la ce trencada són una bona combinació, ja que disposem de tota la família de jaç (jaça, ajaç, jaços, ajaça, ajaço…) per aprofitar-les. Trobem, ja en mots de cinc lletres, altres fitxes cares que s’apropen a la ce trencada com a jonça, exalç i xoriç, loquaç i sequaç i fal·laç.

Només dues paraules en català comencen per ce trencada: ça i ço. Això si, aquest adverbi i aquest pronom tot sols, tot i ser mots de només dues lletres, deuen ser responsables d’una part importantíssima dels punts aconseguits amb la ce trencada, ja que donen peu a multiplicar-ne el valor fent un comas sense ni despentinar-nos.

I a la llista hi ha altres adverbis, pronoms o preposicions, que si bé tampoc es senten sovint són molt convenients per als escrablistes. A més de ça i ço, tenim açò (únic allargament possible dels mots de dues lletres amb ce trencada), deçà i ençà.

Tal com passava amb la ela geminada i la zeta, hi ha uns quants verbs les formes dels quals proveeixen bona part dels mots d’aquesta llista. Vegeu caçar (i acaçar), el ja mencionat ajaçar, alçar, amaçar, boçar (posar un morrió), calçar, capçar, dreçar, eriçar, forçar, glaçar, llaçar, pinçar, plaçar, terçar, torçar, traçar, i, sense ce trencada en l’infinitiu, vèncer i fer (que dóna faç i faça, en les variants balear i valenciana de la llengua respectivament).

El que queda clar és que, a diferència de les anteriors lletres cares, la ce trencada no té química. Tot just podem trobar-hi la calç, i si ho estirem una mica, el glaç. Una mica millor queda el tema de la biologia, amb un parell d’arbres, l’arç i el beç, un parell d’animals de diferent raça, el lluç i la puça, una part d’esser humà, el braç, i un parell d’herbes: el carç i la veça.

El cerç és un vent, i juntament amb el zèfir comença a conformar una rosa dels vents de fitxa cara, tot i que cap dels dos ens pot ventar una coça.

Entre les que falten, trobem algunes eines com la falç, la maça o el maçó, que em fan peça. A més, un maç és un manat, un fiçó és un fibló, faç (a més de forma del verb fer) pot ser una cara, un lliç és un nus, l’arçó és una part d’una sella i un balç un precipici.

I així, a mitjans d’aquest terç mes, el de març, acabo aquest apunt.

PS. Mentre pensava si posar algun comentari sobre els mots de cinc lletres, vaig trobar a la llista ni més ni menys que ”barça” i, com a bon perico, vaig saltar immediatament! Home, potser és més que un club, però és menys que un país! Ja començava a renegar de l’IEC i, aprofitant, de TV3 (com qui no vol la cosa, que ja sabeu que és una flaca dels pericos) quan vaig trobar que una barça és un esbarzer. Glups. M’empasso els retrets (no arribats a dir en veu alta). Mmm… barça… esbarzer…, això vol dir quelcom. Només que ara no se m’acut què.


Zzzzz!

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

No, no dormo. És que m’he decidit a escriure una altra entrada sobre una lletra que sovint m’incomoda jugant a l’scrabble. Resulta que, després de la ela geminada, sobre la que ja he escrit un apunt, la zeta és la lletra que té la llista de mots curts més curta de tot l’alfabet escrablístic. Tenim, amb el DISC com a diccionari arbitral, un total de trenta-cinc paraules de quatre o menys lletres amb la zeta (les comparacions són odioses, però la ela geminada en tenia només vint, i a certa distància, la ce trencada ja en té cinquanta-set). Ves per on, és per això que em dona guerra.

Això sí, la zeta m’és personalment més simpàtica que la ela geminada, tot i donar dos punts menys. No sé. Mai no he sentit a parlar de mazinger ela geminada, o bola de drac ela geminada, per parlar de dues sèries de dibuixos que en diferents èpoques m’han marcat, poc o molt.

Bé, tal com vaig fer amb la ela geminada, he compilat una llista de mots curts que contenen la zeta ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i la de la ela geminada, imprimiu aquest full per una cara o aquesta fitxa per dues cares.

Doncs aquí està la taula. Podem observar que la zeta no combina gaire amb altres fitxes cares, i només trobem, del verb zincar, zinqui, zinque i el seu anagrama, quinze, en que comparteix protagonisme amb la cu i hertz, on és a prop, però no gaire, de la hac.

Què us sembla? Hi ha paraules d’ús ben comú, però també n’hi ha de curioses, oi? Pel que fa a les comuns, els números són una font de mots amb zeta que tots tenim ben present, 0,0 0 0,11, 11 11 11, 12, 15, 16, són set dels mots de la llista (i no surten els que són més llargs de cinc lletres, com tretze, que per cert, pesa tretze punts a l’scrabble). I hi ha un parell de lletres ben útils, la pròpia zeta de l’alfabet llatí i la zain de l’alfabet hebreu (amb els plurals).

Dels cent vint-i-tres mots de la llista trenta-set són formes verbals, de nou verbs diferents. I concretament la conjugació de zelar dona lloc a divuit d’aquests mots. La resta dels verbs són alzinar, brunzir, colzar i galzar, zincar i bronzar (metal·litzar en ambdós casos) i els poc pacífics etzibar i atzufar.

La química és molt important en els mots amb zeta, i en particular la química del nitrogen. I és que el creador de la química moderna, Lavoisier, anomenava azot (sense vida) al nitrogen, i molts dels seus derivats duen aquesta arrel al nom. Trobeu a la llista azo(-s), azot(-s), diazo(-s), azida(-es), azina(-es), azoic(-a,-s,-es), azole(s). I això no és tot, hi ha vida escrablística fora del nitrogen. Hi ha l’ozó, conegut per la seva capa, els hidrocarburs benzè i azulè, el metall zenc o zinc (amb el ja mencionat verb zincar), una proteïna com la zeïna, i un mineral, el zircó.

La branca de la biologia aporta enzims i zigots a la llista, a més d’un parell d’arbres, el nostrat salze i el tropical azobé, algunes bèsties grosses com la zebra i el zebú, una mena de peixos, els zèids, i parts del cos com el polze o la betza (panxa) amb la butza (vísceres). També en biologia, es pot ser àzig si no es forma part d’un parell.

Hi ha persones que poden ser sacerdots bonzes, ser zulus, àzeris o tanzans, zuaus (soldats algerians)  i, si són brutes, sutzes, i si són obeses i panxarrudes, gotzes.

Finalment les dones saben que l’atzur és un color (els homes només distingim vuit colors, això ho sap tothom), el pa àzim no du llevat, el zèfir és un vent (que brunz) o l’ozena és una afecció que no desitjo a ningú.

Au, us deixo, que vaig a escoltar jazz i menjar pizza.


Cloenda del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Fa tot un just una setmana que va tenir lloc l’acte de cloenda del 1r Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei, a la Federació Obrera.

Hi havia preparades diverses activitats que, sobretot, consistien en partides de scrabble entre els assistents, al mateix temps que s’hauria celebrat la partida d’exhibició entre el campió del grup dels mestres i el campió del grup dels aspirants.

Lamentem que les circumstàncies provoquessin la modificació de tot allò previst. La no presència dels campions d’aquests grups i d’alguns dels guardonats van deslluir l’acte, però no per això vam caure en el desànim i, moguts per l’interès comú que ens uneix, vam jugar, vam berenar i vam fer el lliurament de premis dels que sí van venir.

Així, és just reconèixer l’esforç d’aquells forans que van decidir  arribar-se a Molins, així com els propis molinencs que s’aproparen aquella tarda.

En Xavier Albons va fer els parlaments de protocol i va presentar les personalitats institucionals en el lliurament dels guardons.

L’alcalde de Molins, el Sr. Xavi Paz, va fer entrega del premi:

  • Coixí en forma de fitxa d’Aparaulats, confeccionat per la Marta Almagro, i Diploma per a la millor jugadora local “admolins”, que es va disputar la final amb el guanyador absolut, el “xevigoku”.

El regidor de cultura, el Sr. Joan Ramon Casals, va lliurar el:

  • Diploma de guanyadora del grup dels aprenents a “maderuelo”.

La resta de diplomes els va lliurar el Sr. Albert Rodríguez, membre de “Mots i Més a Molins, club de Scrabble”:

  • Diploma a la millor mitjana anotadora a “bufafort”
  • Diploma a la puntuació individual més alta en una partida a “mestreisaac”
  • Diploma a la puntuació conjunta més alta en una partida a “mestreisaac i plecha”

Però no s’acaben aquí els diplomes. Tothom que ha participat en el torneig té el seu diploma amb la posició final que ha quedat i amb els punts totals que ha sumat. Només heu de descarregar-vos el pdf. que hem preparat i, una vegada localitzat el vostre diploma, seleccionar-lo i imprimir “la pàgina actual”. És força senzill.

Agrair la participació general en el torneig a tots els jugadors, i en especial als que van venir dissabte en l’acte de cloenda, i molt més especialment a aquells que no eren molinencs i van desafiar les condicions meteorològiques.

Una menció sincera per al Servei local de Català que, a través de la Marta Espona, ens ha ajudat a difondre el campionat i ens ha possibilitat fer aquesta cloenda en un marc com és el de la Federació Obrera de Molins de Rei.

També volem agrair l’empresa Pàdel Molins que posi a disposició dels jugadors molinencs interessats tres pistes de pàdel, preferentment una per a cada grup de participants. Els interessats us podeu dirigir a molinscrabble@gmail.com .

I per acabar, unes imatges i una crònica cedides pel CNL:

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlcanametller/noticies.html?ID=8392

fede1

fede7

fede4fede3

fede5

fede6


Tot remenant el DIEC: novetats

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Tot esperant les esmenes pertinents que en Joan Montané faci al DISC, cal tenir present que des del passat 27 de febrer l’IEC ha fet unes quantes esmenes del DIEC que podem tenir en compte a l’hora de jugar a l’Scrabble.

En primer lloc, podem descartar tots els mots que inclouen caràcters que no hi ha a l’Scrabble i que per a nosaltres no entren en joc:

  • kirsch
  • vall-de-rourà vall-de-rourana
  • lawrenci > en aquest cas cal advertir que aquest mot ens furta un 7 + 1, ja que substitueix el laurenci, que ja no és vàlid.

Hi ha tot un grup d’esmenes que cal dir que surten del procés d’elaboració del DISC i, per tant, de la feina den Joan Montané. Com bé havia fet notar, en el cas de les lletres gregues i hebrees que acaben en una vocal tònica, per exemple, el DIEC no en marcava explícitament la forma de plural i es podia deduir que tenien una forma regular de plural en -ns. Ara s’indica explícitament que les formes de plural en aquests casos es fan afegint només la essa: fis, hesrhos, etc.

A banda d’aquests casos, hi ha unes quantes esmenes més que no afecten el DISC perquè ja recollia aquestes precisions:

  • ethos > ara marca que és un nom invariable i , per tant, queda clar que no té plural.
  • cos > en el sentit de ‘forat de l’agulla’ també fa el plural cossos.
  • trips > ara marca que és un nom invariable i , per tant, queda clar que no té plural.

Ara bé, hi ha tot un seguit de canvis que sí que cal tenir en compte.

Han entrat una colla de mots nous que no són presents al DISC 2.0.7:

ademusser ademussera ceretà ceretana politologia
aiorí aiorina cirater ciratera requenenc requenenca
anxovat anxovada enguerí enguerina triatleta
blog formiguerenc formiguerenca villener villenera
bloguer bloguera politòleg politòloga xelvà xelvana

I en podem destacar el següent:

  • La majoria de mots nous (sobretot gentilicis) són molt llargs, de més de set lletres: ademusser, ceretana, formiguerenc, politòleg, politologia, requenenc, trialteta i villlener. Tot i així, en la majoria de casos es poden jugar.
  • Un dels mots nous, tot i que només té quatre lletres ha generat molta despesa de tinta durant aquests darrers anys i ens regala una g final que a l’Scrabble sempre va bé: blog.
  • Tenim una bona colla de mots de set lletres: aiorins, aiorinabloguer, cirater, enguerí. On en destaquen tres amb lletres cares: anxovat, xelvans i xelvana. Tots tres amb 19 punts.

Finalment, hi ha una sèrie de mots en què se n’ha modificat la informació morfològica en relació amb el DISC 2.0.7:

  • dièsel > ara és invariable i, per tant, en perdem el plural.
  • halogen > ara també és adjectiu i, per tant, guanyem els mots halògena i halògenes.
  • jiddisch > ara és invariable i, per tant, en perdem el plural.
  • capricorn, escorpió, leo, libra, sagitari i taure > ara són invariables i, per tant, en perdem els plurals.
  • patapluf, pataplum i patapuf > ara són invariables i, per tant, en perdem els plurals. En canvi, patatum conserva el plural perquè, a més d’interjecció, també és un nom masculí.

Si no em deixo res, aquests són els canvis que ens afecten.


Tot remenant el DIEC: les expressions llatines

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Les expressions llatines és una altra font d’ajuda per al jugador de Scrabble. Cal tenir en compte, però, que no totes les expressions llatines estan recollides al DIEC. Com a locucions llatines, podem trobar les següents:

a posteriori ex aequo in fraganti per capita
a priori ex cathedra in situ sine die
ad hoc grosso modo in vitro sine qua non
ad hominem honoris causa ipso facto statu quo
de facto in extenso motu proprio stricto sensu
de iure in extremis mutatis mutandis sui generis

D’aquestes expressions llatines, en podem treure un seguit de mots que poden ser ben útils. D’entrada ja podem descartar tots aquells mots que coincideixen amb altres mots de la llengua: a, de, per (que també les tenim com a preposicions en català), capita (que coincideix amb el mot capità), causa, extremis, generis, honoris i sui (que coincideixen amb formes dels verbs causar, extremar, generar, honorar i suar).

Després d’eliminar els mots repetits, ens queden els trenta mots següents:


ad hominem priori
aequo in proprio
cathedra ipso qua
die iure quo
ex modo sensu
extenso motu sine
facto mutandis situ
fraganti mutatis statu
grosso non stricto
hoc posteriori vitro

Dels mots que queden, en podem dir quatre coses interessants:

  • La llista inclou cinc interessantíssims mots de dues lletres que poden donar molt de joc: ad, in, ex, quo i qua.
  • Hi sovintegen lletres cares o de valor mitjà que poden donar força punts, però a més hi ha molts mots que permet gastar lletres ‘incòmodes’ com a ara les vocals o i u: aequo, facto, grosso, hoc, ipso, iure, modo, motu, priori, sensu, situ, statu, stricto, vitro.
  • Tot i que les expressions llatines no són gaire flexibles, perquè són invariables, ens poden proveir de més d’un scrabble (tot i que en més d’un cas haurem de jugar amb altres fitxes del tauler): cathedra (7 + 1 de 17 punts), extenso (scrabble de 16 punts), hominem (scrabble de 16 punts), fraganti (7 + 1 de 13 punts), posteriori (7 + 3 de 12 punts), proprio (scrabble de 11 punts), mutandis (7 + 1 de 10 punts), mutatis (scrabble de 8 punts) i stricto (scrabble de 8 punts). Evidentment, si fem l’scrabble haurem d’afegit els 50 punts de rigor als valors inclosos als parèntesis.
  • La jugada mestra. Potser la jugada més rodona seria col·locar un nònuple amb el mot cathedra, des de la casella A1, per exemple, amb la hac a la casella de doble de lletra. Si els càlculs no em fallen, obtindríem 225 punts als quals hauríem d’afegir els 50 punts de l’scrabble.

Amb ela geminada? 100 anys!

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Fa poques setmanes les “normes ortogràfiques” van complir els 100 anys, i amb elles el nostre malson particular: la ela geminada. I dic malson perquè, a més del problema del desconeixement de les regles relacionades, la manca de cura en el seu ús o els problemes per a la seva correcta representació en dispositius d’avançada tecnologia, els escrablistes patim perquè no ens vingui com a darrera lletra del saquet.

I aquesta por és del tot justificada, ja que el número de mots de poques lletres en què la podem usar és el més reduït de totes les fitxes “cares”, i per tant la que més maldecaps i menys alegries ens pot donar. No hi ha paraules que comencin o acabin en ela geminada i això en limita el nombre i fa que no existeixi cap mot de dues lletres que la contingui.

És per això que, per celebrar el centenari de la lletra, us regalo la llista de les (gairebé) cent paraules curtes (de tres a cinc lletres) que es poden jugar en l’scrabble (amb el DISC com a diccionari arbitral). Aquí hi ha una versió de la taula per imprimir. Menció especial per hàl·lux; un mot superpesant, amb tres pedres en cinc lletres (per bé que galindó és scrabble). Tampoc queden curts fal·laç i axil·la.

Mirant la llista es pot veure que hi ha una desena de verbs que donen molt joc (comptant adjectius o noms derivats), que són al·legar, al·ludir, anul·lar, apel·lar (l’al·ludit al·lega que l’apel·lació és nul·la), col·ligar, col·limar, col·locar, pal·liar, pol·luir i pul·lular. Amb aquests trobem vint-i-cinc dels mots de la llista.

La biologia ens proporciona més recursos; pujant des de la base genètica (al·lels), trobem des dels ràl·lids (ocells), múl·lids (peixos) o pal·les (mena de cabirol), passant per bèl·lues (sinònim de bèsties ferotges!) fins a plantes com el til·ler i la cal·la o els fongs com el fal·lal. Afegim-hi menes de plantes com les afil·les, derivats com l’exòtic bdel·li (una resina) o parts de plantes com cal·lus, tal·lus i, és clar, pol·len, més parts d’animals com axil·la i hàl·lux (dit del peu!) ens donen vint-i-un mots més de la llista.

I els que saben química tenen molt guanyat, ja que amb alguns hidrocarburs convenients, al·lè i al·lil (amb els plurals), més els elements gal·li, tal·li i tel·lur, així com els seus plurals i derivats inorgànics i un parell de minerals com son la il·lita o un pèl·let ja sumen quinze mots més.

Una altra aportació a la llista són les persones, que poden ser mul·làs, i si són joves, al·lots, i segons d’on vinguin, gal·les gal·leses, hel·lenes o (temps enllà) il·líries. I si són ben plantades i de gènere masculí, apol·los.

La resta de la llista, cadascun del seu pare i la seva mare. Potser mencionar el tal·lit, que és un xal jueu, i que es podria enllaçar amb els articles dels alfabets i calendaris. Fins i tot pot donar peu a un altre article amb mots provinents de la tradició jueva, com peces de roba, festivitats, menges, etc.. (algú s’hi anima?).

Per molts anys!


Game over!

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Fins aquí hem arribat, si més no en la cita virtual. Han estat dos mesos de partides amb una certa intensitat, ens consta que per alguns massa temps entre mig i per d’altres massa partides. Sigui com sigui, el cert és que hem estat fent una de les coses que més ens agrada: jugar a scrabble, bé, en la seva variant “aparaulada”.

El nostre desig sempre s’ha encaminat a fer d’aquest torneig un punt de trobada entre la gent a qui ens agrada jugar amb les lletres, amb la llengua, aportant un ingredient que és clau per convertir una simple partida entre dos contrincants en un desafiament: la competitivitat. És clar que cal entendre-la des d’un punt de vista del tot sa, cadascú amb les seves armes, amb les seves virtuts i, malauradament, amb ajuts no desitjables. Per nosaltres l’aspecte més negatiu ha estat la utilització d’eines externes que, de vegades, han suplert l’esforç individual per la jugada mastegada del robot. No és ètic, no és moral, però com a part organitzativa ens és impossible de detectar i, per tant, de sancionar. Aquest era (és) un torneig que es basa en la confiança i en la bona fe dels jugadors i jugadores que s’han esmerçat en donar el millor d’ells mateixos, i des d’aquí us volem fer un reconeixement absolut per la vostra complicitat, pel vostre recolzament i per entendre els imprevistos que han anat sorgint i que hem anat solucionant com bonament hem pogut; amb prou èxit, al nostre entendre.

Només ens queda donar-vos les gràcies per aquests gairebé dos mesos de competició, per haver-nos estat tan fidels com nosaltres esperàvem, fins i tot més del que ens havia semblat en un principi. I, com no, convidar-vos a trobar-nos físicament el proper dissabte dia 23 a la Federació Obrera de Molins de Rei, a partir de les 17h.

Si veniu, que esperem que així sigui, podreu participar en el següent programa:

  • 17:00 – Recepció de jugadors, acompanyants i passavolants.
  • 17:00 – Habilitació de taules amb jocs de scrabble per tothom que vulgui fer una partida.
  • 17:30 – Final d’exhibició entre el campió del grup dels mestres, en xevigoku, i el campió del grup dels aspirants, en akomon. Aquesta partida serà reproduïda a través d’un tauler gegant de Scrabble , en què tothom que ho desitgi podrà aprendre de les sàvies lliçons dels dos mestres combatents.
  • 19:00 – Lliurament de premis i diplomes per als participants que hagin assolit algun mèrit exclusiu durant la competició. Són aquests:
    • Campió del “grup dels mestres” i, per tant, Millor Aparaulador del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei: xevigoku.
    • Millor Aparauladora local del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei, que en aquest cas ha estat també finalista: admolins.
    • Campió del “grup dels aspirants” del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei: akomon.
    • Millor anotador del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei, amb 9468 punts: micses.
    • Millor promig anotador general 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei amb 464,5 punts per partida: bufafort.
    • Millor puntuació individual en una partida del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei, amb 617 punts: mestreisaac.
    • Partida amb major puntuació conjunta del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei, amb un total de 1029 punts: mestreisaac i plecha.
    • Campiona del “grup dels aprenents” del 1er Campionat d’Aparaulats de Molins de Rei: maderuelo.
    • 19:30 – Comiat

Durant tota la jornada tindrem disponibles algunes pastetes per berenar en un espai especialment habilitat on també hi haurà màquina de cafè.

Finalment, agrair-vos una altra vegada la vostra participació. No us volem enganyar i confessem que hem muntat tot aquest sarau per conèixer-vos i explicar-vos que si us pica.. heu de rascar! El que volem dir és que us hauríeu d’animar a venir al The Queen Lara a provar de jugar en tauler, a Scrabble. Us assegurem que és molt més gratificant que amb la maquineta.

Res més. Com a colofó, aquí teniu la classificació final!


Allargaments

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Abans de començar, si heu arribat aquí per alguna qüestió relacionada amb la grandària d’un penis, aquesta NO és la pàgina que busqueu. Internet està ple d’aquesta mena d’informació, però aquest post parla d’un altre tipus d’allargaments.

Dit això, i si sou en aquest paràgraf, com a jugadors de scrabble que sou, coneixeu que l’interès de saber paraules de dos lletres no ve dels (pocs) punts que us donaran, sinó més aviat de la possibilitat d’enllaçar una jugada més llarga amb els mots ja jugats al tauler o bé de “construir una paret“. Fa pocs dies vaig penjar en aquest mateix blog una llista de tots els mots possibles de dues lletres i un amable lector em va sol·licitar anar un pas més enllà veient quins d’aquests mots es podien allargar a tres lletres per poder seguir construint parets, o poder trobar connexions de paraules més llargues (i per tant de més valor) afegint-les a les ja jugades.

Com sigui que la llista és llarga (gairebé mil mots, comptant les repeticions, com FAD, que pot ser allargament de FA i d’AD, i per tant surt dos cops), poca cosa es pot dir a part de consignar la pròpia llista, per que la pugueu usar de referència.

Us n’he fet, això sí, unes versions imprimibles (a una cara o a dues) i una tercera versió que no tant sols mostra els possibles allargaments sinó que mostra els mots sencers que es formen. No sé quina de les versions pot tenir més utilitat, si és que alguna la té.

De nou resulta interessant conèixer els tres únics mots de dues lletres no allargables (inelàstics?  rígids?) i que sabeu que podeu usar per tancar les opcions de joc: ÇA, EH i QUO.

Per altra banda, els mots més elàstics són els següents: AS es pot allargar amb setze lletres diferents per davant, MA es pot allargar amb 13 lletres diferents per darrere, i comptant ambdues direccions,  altre cop AS (16 + 3) i més equilibradament, AL (10 + 9) tenen 19 opcions d’allargament.

No vull, abans de passar a la llista, no posar un avís d’exempció de responsabilitat. La llista original de tots els mots possibles de dues i tres lletres l’he generat amb el WORdER (i per tant partint del DISC; altres diccionaris de referència poden presentar diferències), i l’he tractat manualment amb un full de càlcul, així que després de molt tallar, enganxar, filtrar i ordenar, és possible que hagi caigut algun mot de la llista o n’hagi aparegut algun que no hi pertany.

Espero que si detecteu alguna d’aquestes errades m’ho feu saber per tal que pugui fer les correccions oportunes. Doncs ja està; aquesta és la llista. Els mots de dues lletres són a la columna central, per ordre alfabètic, i a l’esquerra hi ha les lletres que es poden afegir davant donant una paraula vàlida, i a la dreta les que es poden afegir darrera.

* Per aclarir el terme “paret” en el context escrablístic, hauria de posar algun enllaç que ara no trobo. Si me’n suggeríssiu algun, amb molt de gust l’afegiria. Actualització: Gràcies per la suggerència.


Publicat dins de General

Dues lletres

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

En altres articles d’aquest blog ja s’ha parlat de l’interès de conèixer paraules de dues lletres per poder treure el màxim profit dels nostres faristols. I una de les coses que he trobat a faltar des de que hem “abandonat” el DOSC és la llista de mots de dues lletres tan pràctica que hi havia, i que tan útil em va ser els meus primers dies de partides al club.

Doncs no ho he pensat dos cops, i amb l’ajut del WORdER (i per tant partint del DISC; altres diccionaris de referència poden presentar diferències) he refet la llista, també en versió imprimible(o fitxa mini, a dues cares). Com que les paraules de dues lletres vàlides tenen com a mínim una vocal, la taula mostra els mots en columnes separades segons aquesta vocal. Així ha quedat:

A més de les lletres que hi ha a les files, és interessant notar les que no hi ha: la L·L i la Z. Oblideu-vos de col·locar-les fàcilment, aquestes us donaran més guerra.

I, a part de saber que una paraula existeix (que no és poc) està bé saber què vol dir, i algunes de les de la llista no són gaire usades. Fins no fa gaire jo no sabia que AV era el nom d’un mes en el calendari jueu. Per això, i per si us pica la curiositat com a mi, us adjunto enllaços de cada una de les 99 paraules al DIEC, al LOFC o al Viccionari.

Hi trobeu unes quantes llatinades molt pràctiques (AD, EX, IN, QUO, QUA), moltes interjeccions, algunes de les quals jo no usaria mai tret de jugant a l’scrabble (per exemple EC, EU, UP, XE o XO),  formes verbals, d’amar, dar i dur, i els meny usats (per mi) eixir, oldre i ucar, muntanyes de pronoms i articles, noms de lletres (no només llatines), de notes musicals (on apareix UT!) i de bèsties com NYU, OC i UR (ja extint, pobret).

AD AH AI AL AM
ANY AS AU AV BE
BO CA CE CU ÇA
ÇO DA DE DI DO
DU EC EH EI EL
EM EN EO EP ES
ET EU EX FA FE
FI GE HA HE HI
HO IN IO IS IX
JA JO LA LI LO
MA ME MI NA NE
NI NO NU NYU OC
OH OI OL OM ON
OR OS OU PA PE
PI QUA QUE QUI QUO
RE RO SA SE SI
SO TA TE TO TU
UC UF UI UN UP
UR US UT VA VE
VI XA XE XO