Toquem el que no sona

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

O millor dit, la que no sona. És a dir, la hac. Aquest quart apunt sobre mots amb lletra cara em deixa a la meitat de camí, tot i que fent una mica de trampa, ja que he començat per les lletres que la tenen més curta. La llista de mots curts, vull dir.

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra hac estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC, i no cap altre diccionari. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta i la ce trencada, imprimiu aquest, i si volguéssiu veure també els mots de cinc lletres, imprimiu aquest (hac sola) o aquest (amb les altres tres). Finalment si voleu podeu usar una fitxa impresa pels dos costats amb les llistes de la hac i la ce trencada (amb mots fins a quatre lletres).

Mirant la taula, ràpidament es veu que la hac és una lletra de principis, a diferència de, per exemple, la ce trencada i la ela geminada. Vull dir que la trobem molt més sovint a començament de mot que en qualsevol altra posició. Concretament gairebé un 82% dels mots de fins a quatre lletres de la llista té la hac al principi (el percentatge puja al 86% si considerem també les paraules de 5 lletres).

Les paraules de la llista en què la hac combina amb altres lletres cares són un parell de formes del verb hajar (no, jo tampoc l’uso mai, aquest verb, i el corrector ortogràfic del Word me’l marca com a falta), a més del clàssic hel·lè i l’incombustible (o no) hexà.

Tingueu clar que per treure el màxim profit de la hac, heu de conèixer a fons el verb haver, amb els sinònims en diferents accepcions, heure/haure i el ja mencionat hajar. La conjugació d’aquests verbs dona setze dels mots de la llista, incloent-hi hau, hec, haga, hage, haja, hajo i haus, per exemple. A més, apareixen a la llista formes dels verbs halar, hissar i honrar.

Les interjeccions són font gairebé inesgotable d’opcions de puntuar fort amb la hac, i gairebé la única forma de fer acabar una paraula en hac: ah, eh, oh i bah (l’altra paraula acabada en hac que podeu jugar és una de 7+1 lletres susceptible de reportar un bon cabàs de punts amb un faristol en principi antipàtic: jiddisch). Tenim també, en l’apartat d’interjeccions, hola (és clar) i hum i ehem.

La llista de lletres i números també dona recursos: la pròpia hac llatina, la he i la het hebrees i la rho grega, així com el 8 valencià ;-) , huit, tots amb els seus plurals.

Poca química amb hac, però remarcable: hi ha l’hidrocarbur hexà ja mencionat, l’hem (que té el plural hems) que com ja segur sabíeu és porfirina amb ferro, i un element, l’heli.

Per altra banda, amb la hac ampliem la rosa dels vents de lletra cara, que fins avui tenia el cerç i el zèfir, afegint-hi el fohn o foehn, que de les dues maneres es pot escriure, i que no es diu així per ser un vent càlid que fon la neu, tot i ser-ho.

Els representants de la hac en el tema de la biologia es redueixen a la haca (que ve a ser un cavallet), la hifa, que és una part (diria que poc coneguda) dels fongs, i si ho forcem una mica, l’hort.

Els éssers humans poden ser, amb hac, havans, hel·lens, huns, hutus o thais. I restringint el gènere podem trobar dones hurís, o homes (a seques).

De les que no caben en cap categoria, segur coneixeu els hams per pescar, les unitats de temps i de resistència elèctrica, hores i ohms respectivament, que dues vocals a vegades formen un hiat (sou malalts de lletres, al cap i a la fi) i potser fins i tot que una hopa és una vestidura (que no està feta d’hule) per anar al patíbul. Si, ho heu llegit bé, tot i que el DIEC no aclareix si hi és per anar-hi com a públic assistent o bé com a protagonista principal del programa.

I això és tot el que he de dir d’aquesta lletra.

I què esperàveu, d’una lletra que dona nom a la bomba més potent de totes les bombes que es fan i es desfan?

AloHa.


Dues lletres

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

En altres articles d’aquest blog ja s’ha parlat de l’interès de conèixer paraules de dues lletres per poder treure el màxim profit dels nostres faristols. I una de les coses que he trobat a faltar des de que hem “abandonat” el DOSC és la llista de mots de dues lletres tan pràctica que hi havia, i que tan útil em va ser els meus primers dies de partides al club.

Doncs no ho he pensat dos cops, i amb l’ajut del WORdER (i per tant partint del DISC; altres diccionaris de referència poden presentar diferències) he refet la llista, també en versió imprimible(o fitxa mini, a dues cares). Com que les paraules de dues lletres vàlides tenen com a mínim una vocal, la taula mostra els mots en columnes separades segons aquesta vocal. Així ha quedat:

A més de les lletres que hi ha a les files, és interessant notar les que no hi ha: la L·L i la Z. Oblideu-vos de col·locar-les fàcilment, aquestes us donaran més guerra.

I, a part de saber que una paraula existeix (que no és poc) està bé saber què vol dir, i algunes de les de la llista no són gaire usades. Fins no fa gaire jo no sabia que AV era el nom d’un mes en el calendari jueu. Per això, i per si us pica la curiositat com a mi, us adjunto enllaços de cada una de les 99 paraules al DIEC, al LOFC o al Viccionari.

Hi trobeu unes quantes llatinades molt pràctiques (AD, EX, IN, QUO, QUA), moltes interjeccions, algunes de les quals jo no usaria mai tret de jugant a l’scrabble (per exemple EC, EU, UP, XE o XO),  formes verbals, d’amar, dar i dur, i els meny usats (per mi) eixir, oldre i ucar, muntanyes de pronoms i articles, noms de lletres (no només llatines), de notes musicals (on apareix UT!) i de bèsties com NYU, OC i UR (ja extint, pobret).

AD AH AI AL AM
ANY AS AU AV BE
BO CA CE CU ÇA
ÇO DA DE DI DO
DU EC EH EI EL
EM EN EO EP ES
ET EU EX FA FE
FI GE HA HE HI
HO IN IO IS IX
JA JO LA LI LO
MA ME MI NA NE
NI NO NU NYU OC
OH OI OL OM ON
OR OS OU PA PE
PI QUA QUE QUI QUO
RE RO SA SE SI
SO TA TE TO TU
UC UF UI UN UP
UR US UT VA VE
VI XA XE XO

GREC, només 3 punts?

Segur que tots els escrablistes se n’han adonat. La imatge del Festival Grec 2011 fa servir un objecte essencial per a nosaltres, les fitxes d’escrable.

Logotip del GREC 2011

Imatge de http://grec.bcn.cat


El recurs de fitxes d’escrable està molt estès al sector publicitari. No és la primera campanya que he vist que empra les fitxes, i segur que no serà l’última. El que és remarcable en aquest cas és que s’ha aprofitat la puntuació per a mostrar l’any. Així doncs ens quedem amb la incògnita de si s’han inspirat en la distribució catalana, o en alguna altra. També és remarcable el fet les fitxes són les de Mattel, moltes vegades s’usen les de Hasbro.

Quants faristols possibles hi ha? (I)

A partir de la distribució catalana de fitxes, quants faristols diferents existeixen?

Primer cal saber que entenem per faristols diferents:

Un faristol és un col·lecció de 7 fitxes, que poden ser iguals o diferents entre elles, subjecta a la distribució habitual de l’escrable en català (no hi pot haver un escrable amb 7 escarrassos, per exemple). Cal tenir en compte que dos faristols es consideren iguals si un es pot obtenir de l’altre simplement reordenant les fitxes. Així doncs, no importa l’ordre de les fitxes, siguin iguals o diferents entre elles.

Ara que ja sabem que és un faristol, plantegem una estratègia per atacar el problema. La idea és trencar el problema inicial en altres més senzills de resoldre, de manera que un cop tinguem tots els problemes senzills resolts, aleshores sigui fàcil resoldre la qüestió inicial.

Per esbrinar el nombre total de faristols, el que farem és classificar-los a partir d’una característica, de manera que cada faristol pertanyi a una classe, i només a una. Comptarem quants faristols n’hi ha de cada classe i, finalment, sumarem aquestes quantitats per obtenir el nombre total de faristols.

El criteri per classificar els faristols serà el següent:

Dos faristols són de la mateixa classe si tenen el mateix nombre de fitxes diferents (poden ser faristols d’1 a 7 fitxes diferents) i cada una d’aquestes fitxes diferents té el mateix factor repetició en ambdós faristols (una fitxa pot aparèixer entre 1 i 7 vegades en un faristol).

Per fer-ho fàcil, aquí teniu les 15 classes de faristols que existeixen seguint aquest criteri, un faristol segur que és d’una d’aquestes classes, i només d’una:

  • 7: una única fitxa apareix 7 vegades. Ex: AAAAAAA
  • 6+1: dues fitxes diferents, una apareix 6 vegades i l’altra 1 vegada. Ex: AAAAAAB
  • 5+2: dues fitxes diferents, una apareix 5 vegades i l’altra 2 vegades. Ex: AAAAABB
  • 5+1+1: tres fitxes diferents, una apareix 5 vegades i dues més 1 vegada cadascuna. Ex: AAAAABC
  • 4+3: dues fitxes diferents, una apareix 4 vegades i l’altra 3 vegades. Ex: AAAACCC
  • 4+2+1: tres fitxes diferents, una apareix 4 vegades, una altra dues, i una apareix només 1 vegada. Ex: AAAABBC
  • 4+1+1+1: quatre fitxes diferents, una apareix 4 vegades i tres més 1 vegada cadascuna. Ex: AAAABCD
  • 3+3+1: tres fitxes diferents, dues fitxes apareixen 3 vegades cadascuna i una més que només apareix 1 vegada. Ex: AAACCCB
  • 3+2+2: tres fitxes diferents, una apareix 3 vegades i dues fitxes més 2 vegades cadascuna. Ex: AAABBCC
  • 3+2+1+1: quatre fitxes diferents, una apareix 3 vegades, una altra dues, i dues fitxes més apareixen 1 vegada. Ex: AAABBCD
  • 3+1+1+1+1: cinc fitxes diferents, una apareix 3 vegades, i quatre fitxes més apareixen 1 vegada. Ex: AAABCDE
  • 2+2+2+1: quatre fitxes diferents, tres fitxes apareixen 2 vegades i una més que només apareix 1 vegada. Ex: AABBCCD
  • 2+2+1+1+1: cinc fitxes diferents, dues fitxes apareixen 2 vegades i tres fitxes més que només apareixen 1 vegada cadascuna. Ex: AABBCDF
  • 2+1+1+1+1+1: sis fitxes diferents, una fitxa apareix 2 vegades i cinc fitxes més que només apareixen 1 vegada cadascuna. Ex: AABCDEF
  • 1+1+1+1+1+1+1: 7 fitxes que apareixen només una vegada cadascuna. Ex: ABCDEFG

Ara, per comoditat futura al proper article, agrupem les fitxes de l’escrable a partir de la seva freqüència a la distribució catalana del joc, l’escarràs el marco amb el caràcter #.

  • 5 fitxes apareixen 7 o més vegades: A, E, I, R i S
  • 1 fitxa apareix exactament 6 vegades: N
  • 2 fitxes apareixen exactament 5 vegades: O i T
  • 2 fitxes apareixen exactament 4 vegades: L i U
  • 3 fitxes apareixen exactament 3 vegades: C, D i M
  • 4 fitxes apareixen exactament 2 vegades: B, G, P i #
  • 10 fitxes apareixen exactament 1 vegada: Ç, F, H, J, L·L, NY, QU, V, X i Z

Al proper articles d’aquesta sèrie, calcularem el nombre de faristols de cada tipus.

Nota: els articles de tipus combinatori/estadístic només es publicaran en dimecres. Habitualment seran articles curts, no pas una sèrie. L’article d’avui, en formar part d’una sèrie, us permet rumiar durant una setmana i deduir que direm a l’article següent. Ànims.