Publicat el DISC 2.5.12

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

Durant el mes de juliol, l’IEC publicà un nou recull d’esmenes del Diccicionari de la Llengua Catalana (el DIEC2). Esperàvem la publicació d’aquestes esmenes feia mesos.

Ja hem actualitzat el DISC amb les esmenes indicades i també corregim diversos errors. La majoria dels errors no afectaven al joc, però altres generaven formes incorrectes. Teniu un recull de les novetats a la pàgina d’arxiu.

Properament, els diferents projectes que usen el DISC actualitzaran el diccionari a la versió vigent, la 2.5.12. Ara per ara, el VISC i el Cercador ja es troben actualitzats.

Seguint amb la numeració emprada al DISC. La versió actual 2.5.12 indica DIEC2, cinquena esmena publicada, dotzena versió interna. Així, la voluntat és sincronitzar les dues primeres xifres amb el diccionari i esmenes publicades per l’IEC, i la tercera xifra indicarà les correccions internes del DISC (errors d’assignació de model o de programació en la flexió).

Per cantar i ballar

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

La única, fins a on jo sé, lletra cara susceptible de ser cantada i ballada és la molt folklòrica jota. I a més és la que toca en aquesta sèrie d’apunts sobre els mots curts amb lletra cara. Aquest és el cinquè apunt, és a dir, travessat l’equador, i aquí les llistes és comencen a fer profuses (que no prolixes, espero).

El cas és que si fem la llista de mots de cinc lletres o menys, ja n’hi ha quatre cents vint-i-vuit, i això em sembla massa. Així que a partir d’aquest apunt tallaré pels mots de quatre o menys lletres.

Per cert, us heu demanat per què unes pedres valen vuit punts i altres deu? Primer em pensava que tenia a veure amb la dificultat de jugar-les, però a la vista de les llistes que he fet fins ara, no hi ha una correspondència directa; hi ha més mots curts amb ce trencada que amb zeta, però és paguen pitjor els de la zeta que els de la ce trencada, per exemple.

Després d’escriure sobre l’ela geminada, la zeta, la ce trencada, l’hac, i ara la jota, se’m va acudir la teoria estrambòtica de que valien deu aquelles que el nom de la lletra no comença per la pròpia lletra (ela geminada i ce trencada, fins ara), i vuit les que comencen per elles mateixes (zeta, hac i jota). Però tampoc. Algú te una teoria més sòlida i/o interessant?

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra jota estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de l’ela geminada, la zeta i la ce trencada i la hac imprimiu aquest.

La jota és també lletra de principis, tot i que no tant com l’hac. Es veu que les paraules començades per jota ocupen més de la meitat de la llista.

Podeu veure també que la jota fa de bon combinar amb altres lletres cares; més enllà de les que havien aparegut en els anteriors apunts (jaç, jazz, hajar) la trobem amb la cu (aquesta és la que desmunta la teoria de fa tres paràgrafs) a jaqué i jaquí, i amb el dígraf ena i grega en un altre mot superpesant, juny (que diu que és l’arrel de l’escrable de sortida de major puntuació que podríeu mai fer).

Setanta dels mots de la llista són formes verbals, sobretot dels verbs jaure, junyir, ujar (que vol dir fatigar), jurar i jugar. Entre els verbs curiosos de la llista hi ha ajovar (junyir), burjar (pelar amb una burja, és clar), dujar (enrotllar una corda), fotjar (furgar el terra amb el morrió),  jaquir (deixar), jaupar (bordar), jurcar (procurar) i un que em fa brillar els ulls, natjar (si, donar natjades). Ai.

Tenim tres interjeccions útils a la llista: ja (també adverbi, i tant), jas i vaja, i el pronom jo/jos. El filó de la química que tant bé havíem explotat en altres pedres, en aquesta és redueix a una pedra (preciosa, això si): el jade (polit es pot convertir en joia).

I pel que toca a noms de lletres i números, doncs tampoc hi ha sort, i tret del nom de la pròpia jota, res de res.

El tema de la biologia està més ben representat. Tenim la tija, el jonc o junc i altres herbes com el jute o la soja, i el jull, que també és una planta. El fruit del faig és la faja. Al regne animal hi ha els tejús, uns rèptils (tupinambis teguixin, per més senyes), i la juia, un ocell. I essent laxes, el jou serveix per junyir (o ajovar) bous. També podem mencionar el jejú (part de l’intestí entre el duodè i l’ili), però se’m fa difícil pensar una situació en que pugui ser avantatjós gastar un escarràs per jugar aquest mot.

Entre els mots inclassificables amb jota vull destacar que podem anar als llocs amb jeep i amb jet, i que ens podem vestir amb jacos, jaqués i jupes. Un juí és un judici, un juli és un crit, i una duja, una volta de corda (recordeu el verb dujar?).

Els éssers humans amb jota poden ser joves, o bé jais/jaios/jaies. Si són bones persones poden ser jans i, en cas de no haver menjat, estan dejuns. Pel costat exòtic, els jonis (no confongueu amb les xonis) vivien a l’antiga Jònia, i un raja és un príncep indi. Un bajà és neci i una boja no hi toca, i per la vessant mitològica, una goja és una fada. Finalment, amb jota tenim jueus i rojos, en oposició a nazis amb zeta (ara que s’ha posat de moda titllar de nazi a tort i a dret).

Au, que és hora d’anar a jóc. A jaure al jaç.

PS En parlar de qualificar de nazis, m’ha vingut al cap un periodista (diu) que comparteix el nom amb la lletra de l’apunt d’avui, i que he decidit no mencionar. De res.


Nou web per al DISC

Els visitants habituals de la secció del diccionari ja haureu notat algun canvi. Hem creat un nou web, diferenciat, per al diccionari. No patiu, no cal que feu res especial, hem treballat per a que trobeu la informació fàcilment. La nova adreça és

http://diccionari.totescrable.cat

El nou web té la intenció de donar entitat pròpia al DISC, i treure-li una mica el personalisme que tenia l’adreça antiga. El DISC ja no és el diccionari d’una persona, és un recurs que usen diversos clubs d’escrable en català i que diverses persones (en plural) fan possible.

Tenim la voluntat de crear i afegir tota la informació relacionada amb el DISC. Si ens voleu ajudar, tota ajuda és ben rebuda.

Per als curiosos, sí. A mig termini, també migrarem i reestructurarem aquest web escrablístic. Però ja us n’informarem i, com sempre, el canvi serà transparent per a vosaltres.

DISC 2.4.9 publicat

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

Dimecres passat l’IEC va publicar un nou recull d’esmenes del Diccicionari de la Llengua Catalana (el DIEC2). Esperàvem la publicació d’aquestes esmenes feia mesos.

Ja hem actualitzat el DISC amb les esmenes indicades i també corregim un error detectat en la flexió dels mots aguts acabats en -x de la versió anterior. Teniu un recull de les novetats a la pàgina d’arxiu o en aquest excel·lent article del MimaM.

Properament, els diferents projectes que usen el DISC actualitzaran el diccionari a la versió vigent, la 2.4.9.

Com a curiositat, apliquem un nou sistema en la numeració de versions del DISC. La versió actual 2.4.9 indica DIEC2, quarta esmena publicada, novena versió interna. Així, la voluntat és sincronitzar les dues primeres xifres amb el diccionari i esmenes publicades per l’IEC, i la tercera xifra indicarà les correccions internes del DISC (errors d’assignació de model o de programació).

Tot remenant el DIEC: novetats

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Tot esperant les esmenes pertinents que en Joan Montané faci al DISC, cal tenir present que des del passat 27 de febrer l’IEC ha fet unes quantes esmenes del DIEC que podem tenir en compte a l’hora de jugar a l’Scrabble.

En primer lloc, podem descartar tots els mots que inclouen caràcters que no hi ha a l’Scrabble i que per a nosaltres no entren en joc:

  • kirsch
  • vall-de-rourà vall-de-rourana
  • lawrenci > en aquest cas cal advertir que aquest mot ens furta un 7 + 1, ja que substitueix el laurenci, que ja no és vàlid.

Hi ha tot un grup d’esmenes que cal dir que surten del procés d’elaboració del DISC i, per tant, de la feina den Joan Montané. Com bé havia fet notar, en el cas de les lletres gregues i hebrees que acaben en una vocal tònica, per exemple, el DIEC no en marcava explícitament la forma de plural i es podia deduir que tenien una forma regular de plural en -ns. Ara s’indica explícitament que les formes de plural en aquests casos es fan afegint només la essa: fis, hesrhos, etc.

A banda d’aquests casos, hi ha unes quantes esmenes més que no afecten el DISC perquè ja recollia aquestes precisions:

  • ethos > ara marca que és un nom invariable i , per tant, queda clar que no té plural.
  • cos > en el sentit de ‘forat de l’agulla’ també fa el plural cossos.
  • trips > ara marca que és un nom invariable i , per tant, queda clar que no té plural.

Ara bé, hi ha tot un seguit de canvis que sí que cal tenir en compte.

Han entrat una colla de mots nous que no són presents al DISC 2.0.7:

ademusser ademussera ceretà ceretana politologia
aiorí aiorina cirater ciratera requenenc requenenca
anxovat anxovada enguerí enguerina triatleta
blog formiguerenc formiguerenca villener villenera
bloguer bloguera politòleg politòloga xelvà xelvana

I en podem destacar el següent:

  • La majoria de mots nous (sobretot gentilicis) són molt llargs, de més de set lletres: ademusser, ceretana, formiguerenc, politòleg, politologia, requenenc, trialteta i villlener. Tot i així, en la majoria de casos es poden jugar.
  • Un dels mots nous, tot i que només té quatre lletres ha generat molta despesa de tinta durant aquests darrers anys i ens regala una g final que a l’Scrabble sempre va bé: blog.
  • Tenim una bona colla de mots de set lletres: aiorins, aiorinabloguer, cirater, enguerí. On en destaquen tres amb lletres cares: anxovat, xelvans i xelvana. Tots tres amb 19 punts.

Finalment, hi ha una sèrie de mots en què se n’ha modificat la informació morfològica en relació amb el DISC 2.0.7:

  • dièsel > ara és invariable i, per tant, en perdem el plural.
  • halogen > ara també és adjectiu i, per tant, guanyem els mots halògena i halògenes.
  • jiddisch > ara és invariable i, per tant, en perdem el plural.
  • capricorn, escorpió, leo, libra, sagitari i taure > ara són invariables i, per tant, en perdem els plurals.
  • patapluf, pataplum i patapuf > ara són invariables i, per tant, en perdem els plurals. En canvi, patatum conserva el plural perquè, a més d’interjecció, també és un nom masculí.

Si no em deixo res, aquests són els canvis que ens afecten.


Tot remenant el DIEC: les expressions llatines

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Les expressions llatines és una altra font d’ajuda per al jugador de Scrabble. Cal tenir en compte, però, que no totes les expressions llatines estan recollides al DIEC. Com a locucions llatines, podem trobar les següents:

a posteriori ex aequo in fraganti per capita
a priori ex cathedra in situ sine die
ad hoc grosso modo in vitro sine qua non
ad hominem honoris causa ipso facto statu quo
de facto in extenso motu proprio stricto sensu
de iure in extremis mutatis mutandis sui generis

D’aquestes expressions llatines, en podem treure un seguit de mots que poden ser ben útils. D’entrada ja podem descartar tots aquells mots que coincideixen amb altres mots de la llengua: a, de, per (que també les tenim com a preposicions en català), capita (que coincideix amb el mot capità), causa, extremis, generis, honoris i sui (que coincideixen amb formes dels verbs causar, extremar, generar, honorar i suar).

Després d’eliminar els mots repetits, ens queden els trenta mots següents:


ad hominem priori
aequo in proprio
cathedra ipso qua
die iure quo
ex modo sensu
extenso motu sine
facto mutandis situ
fraganti mutatis statu
grosso non stricto
hoc posteriori vitro

Dels mots que queden, en podem dir quatre coses interessants:

  • La llista inclou cinc interessantíssims mots de dues lletres que poden donar molt de joc: ad, in, ex, quo i qua.
  • Hi sovintegen lletres cares o de valor mitjà que poden donar força punts, però a més hi ha molts mots que permet gastar lletres ‘incòmodes’ com a ara les vocals o i u: aequo, facto, grosso, hoc, ipso, iure, modo, motu, priori, sensu, situ, statu, stricto, vitro.
  • Tot i que les expressions llatines no són gaire flexibles, perquè són invariables, ens poden proveir de més d’un scrabble (tot i que en més d’un cas haurem de jugar amb altres fitxes del tauler): cathedra (7 + 1 de 17 punts), extenso (scrabble de 16 punts), hominem (scrabble de 16 punts), fraganti (7 + 1 de 13 punts), posteriori (7 + 3 de 12 punts), proprio (scrabble de 11 punts), mutandis (7 + 1 de 10 punts), mutatis (scrabble de 8 punts) i stricto (scrabble de 8 punts). Evidentment, si fem l’scrabble haurem d’afegit els 50 punts de rigor als valors inclosos als parèntesis.
  • La jugada mestra. Potser la jugada més rodona seria col·locar un nònuple amb el mot cathedra, des de la casella A1, per exemple, amb la hac a la casella de doble de lletra. Si els càlculs no em fallen, obtindríem 225 punts als quals hauríem d’afegir els 50 punts de l’scrabble.

Dues lletres

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

En altres articles d’aquest blog ja s’ha parlat de l’interès de conèixer paraules de dues lletres per poder treure el màxim profit dels nostres faristols. I una de les coses que he trobat a faltar des de que hem “abandonat” el DOSC és la llista de mots de dues lletres tan pràctica que hi havia, i que tan útil em va ser els meus primers dies de partides al club.

Doncs no ho he pensat dos cops, i amb l’ajut del WORdER (i per tant partint del DISC; altres diccionaris de referència poden presentar diferències) he refet la llista, també en versió imprimible(o fitxa mini, a dues cares). Com que les paraules de dues lletres vàlides tenen com a mínim una vocal, la taula mostra els mots en columnes separades segons aquesta vocal. Així ha quedat:

A més de les lletres que hi ha a les files, és interessant notar les que no hi ha: la L·L i la Z. Oblideu-vos de col·locar-les fàcilment, aquestes us donaran més guerra.

I, a part de saber que una paraula existeix (que no és poc) està bé saber què vol dir, i algunes de les de la llista no són gaire usades. Fins no fa gaire jo no sabia que AV era el nom d’un mes en el calendari jueu. Per això, i per si us pica la curiositat com a mi, us adjunto enllaços de cada una de les 99 paraules al DIEC, al LOFC o al Viccionari.

Hi trobeu unes quantes llatinades molt pràctiques (AD, EX, IN, QUO, QUA), moltes interjeccions, algunes de les quals jo no usaria mai tret de jugant a l’scrabble (per exemple EC, EU, UP, XE o XO),  formes verbals, d’amar, dar i dur, i els meny usats (per mi) eixir, oldre i ucar, muntanyes de pronoms i articles, noms de lletres (no només llatines), de notes musicals (on apareix UT!) i de bèsties com NYU, OC i UR (ja extint, pobret).

AD AH AI AL AM
ANY AS AU AV BE
BO CA CE CU ÇA
ÇO DA DE DI DO
DU EC EH EI EL
EM EN EO EP ES
ET EU EX FA FE
FI GE HA HE HI
HO IN IO IS IX
JA JO LA LI LO
MA ME MI NA NE
NI NO NU NYU OC
OH OI OL OM ON
OR OS OU PA PE
PI QUA QUE QUI QUO
RE RO SA SE SI
SO TA TE TO TU
UC UF UI UN UP
UR US UT VA VE
VI XA XE XO

Tot remenant el DIEC: l’alfabet hebreu

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Per petició popular… heus aquí l’alfabet hebreu… o més aviat hauríem de dir l’alefat hebreu o arameu:

àlef zain mem cof
bet het nun reix
guímel tet sàmec xin
dàlet iod ain tau
he caf pe
vau làmed tsade

Potser no són tan espectaculars com els mesos jueus, però tot i així hi ha unes quantes lletres ben útils.

Hi ha alguns noms de lletres que a l’Scrabble coincideixen amb altres mots del català, com ara ain (que també correspon a la forma baleàrica de la primera persona del present d’indicatiu del verb aïnar), cof (primera persona baleàrica del verb cofar), he (primera persona del verb haver), vau (forma auxiliar del passat perifràstic) iod (primera persona baleàrica del verb iodar), pe (que també és una lletra de l’alfabet llatí), reix (tercera persona del present del verb reeixir) i xin (primera persona baleàrica del verb xinar).

A diferència de la majoria dels seus homònims o parònims, en el cas de les lletres podem fer també la forma de plural (ains, cofs, hesiods, pes, reixs, xins), cosa que encara ens pot donar més joc.

De la resta de lletres de l’alefat (àlef, bet, caf, dàlet, guímelhet, làmed, mem, nun, sàmec, tau, tet, tsadezain), en podem dir el següent:

  • Tots tenen també la corresponent forma de plural (àlefs, bets, cafs, dàlets, guímelshets, làmeds, mems, nuns, sàmecs, taus, tets, tsadeszains).
  • Precisament gràcies als plurals tenim l’únic scrabble de l’alefat: guímels, si no tenim en compte alefats.
  • Hi ha unes quantes lletres que gasten peces cares: àlefcaf, hetzain (a més de cof, he, reix i xin).
  • La contrapartida de l’escassedat de mots de set lletres la tenim en què hi ha força mots que permeten jugar amb allargaments d’altres mots (cosa bàsica a l’hora de col·locar mots al tauler):
    • AIN > A + IN o AI + N
    • ALEF > ALE + F
    • BET > B + ET o BE + T
    • CAF > CA + F
    • HET > H + ET o HE + T
    • IOD > IO + D
    • MEM > M + EM o ME + M
    • NUN > N + UN o NU + N
    • TAU > T + AU o TA + U
    • TET > T + ET o TE + T
    • VAU > V + AU o VA + U
    • XIN > X + IN
    • ZAIN > Z + AIN

Després de la incursió per l’alfabet hebreu o arameu, no vaig resistir la temptació de cercar nous alfabets pel DIEC que poguessin donar joc a l’Scrabble, però no, més enllà de les lletres dels alfabets llatí, grec i hebreu (o arameu) al DIEC no en trobareu cap més. Com a molt dos mots relacionats amb altres alfabets que també poden fer servei: alifat (albabet àrab) i ciril·lic (‘relatiu o pertanyent a l’alfabet dels pobles eslaus de tradició bizantina’ i un scrabble fantàstic amb ela geminada, que és el que ens interessa).


Tot remenant el DIEC: els mesos jueus

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Com sabeu, des d’aquesta temporada el club de Scrabble de Molins hem agafat el DIEC com a diccionari arbitral. Els malalts de Scrabble de tant en tant ens posem a remenar el diccionari per a trobar-hi tot allò que ens pot fer servei a l’hora d’aprofitar un bon faristol. Entre els elements nous que ens ha aportat el DIEC a l’Scrabble hi ha el mot av, que no cal dir que és molt útil per a aprofitar-lo en una jugada, i que és el nom d’un mes del calendari jueu.

Empès per la curiositat, he fet una petita cerca per a esbrinar si la resta del calendari jueu és tan profitós lúdicament parlant, i aquí ho teniu.

Els mesos del calendari jueu són els següents:

tixrí xevat sivan
heixvan adar tammuz
quisleu nissan av
tevet iar elul

La primera curiositat és que l’ordre dels mesos varia segons si seguiu el calendari civil (que comença pel mes tixrí) o el religiós (que comença pel nissan).

Des del punt de vista scrabblístic cal destacar unes quantes coses:

  • Tots tenen també forma de plural, excepte tammuz, que és invariable. Cal dir, a més, que tixrí fa el plural tixrís.
  • Tenint en compte els plurals, tenim tres mots de set lletres, i algun a més ben servit de lletres cares: heixvan, nissans, quisleus (com que en l’Scrabble en català no cal posar la u darrere la q necessitem el plural per a fer scrabble).
  • Pel valor de les lletres, hi ha uns quants mots força destacables: tammuz i quisleu (13 punts), tixrí (14 punts), xevat (17 punts) i, per sobre de tots, heixvan (26 punts).
  • De la resta de mesos, que no passen de deu punts, n’hi ha uns quants que permeten posar algunes lletres cares o de les antipàtiques: sivan, tevet, av, elul.
  • La jugada mestra. Si algun dia teniu el faristol A H I N S V X, i teniu la sort que una ànima caritativa us ha deixat una E a la casella A2, no us ho penseu gaire i aprofiteu el regal per a fer un nònuple des de la casella A1 amb HEIXVANS, que us donaria ni més ni menys que 333 punts, als quals hauríem d’afegir-ne 50 més pel fet de fer scrabble (a banda dels que poguéssiu arreplegar formant algun altre mot).

VISC 2.0.7

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

Juntament amb el DISC 2.0.7, amb un parell de dies de separació, presentem una nova eina. El Validador Informatizat de l’Scrabble en Català, el VISC.

El VISC és un formulari dissenyat específicament per a validar mots en una partida que tingui el DISC com a diccionari arbitral. Empra el motor del WORDERtorn, programat per Isaac Roca. Entre les seves característiques principals, podem indicar:

  • Podeu validar diversos mots simultàniament. Si almenys un mot no es troba al DISC, el resultat de la validació/impugnació serà negatiu.
  • El resulat s’indica amb un codi de colors: el verd indica que tots les mots són vàlids. El vermell indica que almenys un mot és incorrecte.
  • Els mots impugnats al VISC aparixen al resultat de la validació. Això és un doble filtre que permet detectar possibles errors tipogràfics en la introducció dels mots.
  • Passat uns segons, el resultat de la impugnació desapareix automàticament. Això és útil en entorn compartits, on no és desitjable donar informació a qui vingui darrere.
  • La versió del DISC en ús sempre és visible, actualment és la 2.0.7.
  • Podeu fer-lo servir sense connexió a internet. Només heu de desar la pàgina del VISC amb el vostre navegador (en el Firefox, Fitxer-> Anomena i desa la pàgina…, o Ctrl+S) i podreu seguir usant-lo.
  • No distingeix la caixa de les lletres. Això és, no distingeix entre majúscules i minúscules.
  • S’ignoren la majoria de diacrítics.
  • Podeu introduir el punt volat de múltiples formes: L·L, L.L, L-LĿL o L•L. Qualsevol d’aquests caràcters, entre dues eles, es considerarà un punt volat. Això permet emprar el VISC des de qualsevol plataforma i sistema operatiu.
  • La QU sempre ha de dur la U incorporada. Heu d’escriure el mot QUEIXAL complert, amb 7 caràcters. Internament el VISC la tractarà com un mot de 6 fitxes.

En referència a la implementació del DISC 2.0.7, gairebé ja està finalitzada. La majoria de projectes i eines ja l’han adoptat i els que manquen ho faran els propers dies.