Publicat el DISC 2.6.13

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

L’abril passat l’IEC publicà un nou recull d’esmenes del Diccionari de la Llengua Catalana. En aquestes esmenes s’afegien entrades noves i es canvia la grafia de moltes altres. Aplicava també aspectes de la gramàtica publicada el novembre de 2016.

Hem actualitzat el DISC amb les esmenes indicades i també corregim diversos errors. La majoria dels errors no afectaven al joc, però altres generaven formes incorrectes. S’hi han aplicat tots els canvis de la nova ortografia i gran part que la nova gramàtica. Teniu un recull de les novetats a la pàgina d’arxiu.

Properament, els diferents projectes que usen el DISC actualitzaran el diccionari a la versió vigent, la 2.6.13. Ara per ara, el VISC i el Cercador i el WORdERtorn. També hem actualitzat la secció de material d’estudi.

La versió actual 2.6.13 indica DIEC2, 6a esmena publicada per l’IEC, 13a versió interna. Així, la voluntat és sincronitzar les dues primeres xifres amb el diccionari i esmenes publicades per l’IEC, i la tercera xifra indicarà les correccions internes del DISC (errors d’assignació de model o de programació en la flexió).

Publicat el DISC 2.5.12

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

Durant el mes de juliol, l’IEC publicà un nou recull d’esmenes del Diccicionari de la Llengua Catalana (el DIEC2). Esperàvem la publicació d’aquestes esmenes feia mesos.

Ja hem actualitzat el DISC amb les esmenes indicades i també corregim diversos errors. La majoria dels errors no afectaven al joc, però altres generaven formes incorrectes. Teniu un recull de les novetats a la pàgina d’arxiu.

Properament, els diferents projectes que usen el DISC actualitzaran el diccionari a la versió vigent, la 2.5.12. Ara per ara, el VISC i el Cercador ja es troben actualitzats.

Seguint amb la numeració emprada al DISC. La versió actual 2.5.12 indica DIEC2, cinquena esmena publicada, dotzena versió interna. Així, la voluntat és sincronitzar les dues primeres xifres amb el diccionari i esmenes publicades per l’IEC, i la tercera xifra indicarà les correccions internes del DISC (errors d’assignació de model o de programació en la flexió).

Per cantar i ballar

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

La única, fins a on jo sé, lletra cara susceptible de ser cantada i ballada és la molt folklòrica jota. I a més és la que toca en aquesta sèrie d’apunts sobre els mots curts amb lletra cara. Aquest és el cinquè apunt, és a dir, travessat l’equador, i aquí les llistes és comencen a fer profuses (que no prolixes, espero).

El cas és que si fem la llista de mots de cinc lletres o menys, ja n’hi ha quatre cents vint-i-vuit, i això em sembla massa. Així que a partir d’aquest apunt tallaré pels mots de quatre o menys lletres.

Per cert, us heu demanat per què unes pedres valen vuit punts i altres deu? Primer em pensava que tenia a veure amb la dificultat de jugar-les, però a la vista de les llistes que he fet fins ara, no hi ha una correspondència directa; hi ha més mots curts amb ce trencada que amb zeta, però és paguen pitjor els de la zeta que els de la ce trencada, per exemple.

Després d’escriure sobre l’ela geminada, la zeta, la ce trencada, l’hac, i ara la jota, se’m va acudir la teoria estrambòtica de que valien deu aquelles que el nom de la lletra no comença per la pròpia lletra (ela geminada i ce trencada, fins ara), i vuit les que comencen per elles mateixes (zeta, hac i jota). Però tampoc. Algú te una teoria més sòlida i/o interessant?

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra jota estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de l’ela geminada, la zeta i la ce trencada i la hac imprimiu aquest.

La jota és també lletra de principis, tot i que no tant com l’hac. Es veu que les paraules començades per jota ocupen més de la meitat de la llista.

Podeu veure també que la jota fa de bon combinar amb altres lletres cares; més enllà de les que havien aparegut en els anteriors apunts (jaç, jazz, hajar) la trobem amb la cu (aquesta és la que desmunta la teoria de fa tres paràgrafs) a jaqué i jaquí, i amb el dígraf ena i grega en un altre mot superpesant, juny (que diu que és l’arrel de l’escrable de sortida de major puntuació que podríeu mai fer).

Setanta dels mots de la llista són formes verbals, sobretot dels verbs jaure, junyir, ujar (que vol dir fatigar), jurar i jugar. Entre els verbs curiosos de la llista hi ha ajovar (junyir), burjar (pelar amb una burja, és clar), dujar (enrotllar una corda), fotjar (furgar el terra amb el morrió),  jaquir (deixar), jaupar (bordar), jurcar (procurar) i un que em fa brillar els ulls, natjar (si, donar natjades). Ai.

Tenim tres interjeccions útils a la llista: ja (també adverbi, i tant), jas i vaja, i el pronom jo/jos. El filó de la química que tant bé havíem explotat en altres pedres, en aquesta és redueix a una pedra (preciosa, això si): el jade (polit es pot convertir en joia).

I pel que toca a noms de lletres i números, doncs tampoc hi ha sort, i tret del nom de la pròpia jota, res de res.

El tema de la biologia està més ben representat. Tenim la tija, el jonc o junc i altres herbes com el jute o la soja, i el jull, que també és una planta. El fruit del faig és la faja. Al regne animal hi ha els tejús, uns rèptils (tupinambis teguixin, per més senyes), i la juia, un ocell. I essent laxes, el jou serveix per junyir (o ajovar) bous. També podem mencionar el jejú (part de l’intestí entre el duodè i l’ili), però se’m fa difícil pensar una situació en que pugui ser avantatjós gastar un escarràs per jugar aquest mot.

Entre els mots inclassificables amb jota vull destacar que podem anar als llocs amb jeep i amb jet, i que ens podem vestir amb jacos, jaqués i jupes. Un juí és un judici, un juli és un crit, i una duja, una volta de corda (recordeu el verb dujar?).

Els éssers humans amb jota poden ser joves, o bé jais/jaios/jaies. Si són bones persones poden ser jans i, en cas de no haver menjat, estan dejuns. Pel costat exòtic, els jonis (no confongueu amb les xonis) vivien a l’antiga Jònia, i un raja és un príncep indi. Un bajà és neci i una boja no hi toca, i per la vessant mitològica, una goja és una fada. Finalment, amb jota tenim jueus i rojos, en oposició a nazis amb zeta (ara que s’ha posat de moda titllar de nazi a tort i a dret).

Au, que és hora d’anar a jóc. A jaure al jaç.

PS En parlar de qualificar de nazis, m’ha vingut al cap un periodista (diu) que comparteix el nom amb la lletra de l’apunt d’avui, i que he decidit no mencionar. De res.


La Jugada

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

La solució

Aquest apunt conté la solució del repte que vaig proposar abans de la trobada de dijous (i que ha fet en Joan mereixedor d’una cervesa). A més de la solució, més avall parlo de per què i de com he triat aquest mot, per si us pica la curiositat. Em consta que, tot i no haver respost a l’apunt, alguns de vosaltres també havíeu trobat la solució, i que sent com sou llestos de mena, alguns altres que no m’ho heu dit també l’heu degut trobar. I és que els triples de paraula amb pedres en horitzontal eren molt llaminers, tant que més que un problema de scrabble es tractava d’un trencaclosques sobre com encaixar les peces a la columna 15.

El mot que us proposava trobar era DESHARMONITZAVA, jugat a 15-A.

Solució I si no m’he descomptat (si m’he descomptat segur que en Moi m’ho dirà ben aviat) dóna un total de 1699 punts, ni més ni menys.

Per què

De fet, jo no estava pensant en proposar cap repte, sinó en trobar una jugada amb la major puntuació possible. Però després d’algunes setmanes de fer cerques (amb worder, sí) i proves, va coincidir que me’n vaig atipar el passat dimecres, i em va semblar que podria ser una forma interessant de compartir la jugada amb vosaltres.

I qui no ha pensat mai en quina deu ser la jugada que major puntuació pot donar a un escrablista? La qüestió és que jo hi vaig estar pensant en una nit d’insomni, alhora que se m’acudien formes de fer les cerques necessàries.

Com (llegiu-ho només si us pica molt la curiositat)

Per començar, no tenia cap ganes de programar (darrerament em fa molta mandra), així que he tirat de worder i excel per buscar les paraules que em convenien.

I ningú no dubta que per trobar la jugada ultracentenària de major puntuació possible, aquesta ha de tenir 15 lletres, com per exemple, “ultracentenària”. I que a més s’ha de jugar en icosahèptuple (mot que no és al DISC i no té quinze lletres però que m’agrada molt).

Així que el primer de tot va ser fer una llista de totes les paraules de 15 lletres. No n’hi poden haver tantes. Doncs només 14006, més de 4800 (una de cada tres) de les quals comencen per DES. Ups. Bé.

Això no és tot. Per treure’n el màxim de punts, i això és una hipòtesi no provada, cal aprofitar tots els multiplicadors, tres triples de mot i dos dobles de lletra. Com que a més ha de ser “jugable”, les vuit lletres que han d’haver-hi al tauler han de formar al seu torn, mots vàlids (sense trepitjar els multiplicadors). Això redueix el nombre de candidates.

El redueix a 10810. Encara massa. I mentre escric això n’he trobat (amagades) 467 més. Les afegeixo al final. Com que n’hi ha per donar i per vendre, em limitaré a les que juguin alguna lletra cara en els dobles de lletra. Aquesta llista (on he inclòs la única de les 467 noves que compleix el criteri) ja es més abastable. “Només” hi ha 234 paraules de 15 lletres que permetin aprofitar els tres triples de mot i els dos dobles de lletra remultiplicant al menys una pedra.

Però la bona notícia és que n’hi ha sis i només sis (totes elles parentes) que permeten remultiplicar dues fitxes cares. D’aquestes sis vaig triar la que pesava més (la única que te la V). Així que tenim guanyadora: DESHARMONITZAVA. Ella sola ja ens dona 1400 punts, 50×27 més 50 de scrabble.

Ara tocava decidir el faristol i les lletres que ja hi ha presenta al tauler. Aquí vaig fer  servir la intuïció, però cada cop estic menys convençut d’haver encertat. Potser en el futur intentaré trobar una alternativa millor canviant aquesta decisió. I és que hi havia 24 opcions! La D, la H, la O, la Z i la darrera A són obligatòries al faristol, i triar les altres dues és el que dona lloc a tantes possibilitats. L’elecció ha estat ES, ARM i NIT al tauler.

Per augmentar la puntuació, la meva proposta es mirar de “carregar” les altres sis fitxes cares als triples de paraula. Per això vaig cercar mots que continguessin almenys dos de les pedres encara disponibles i fossin allargables (pel davant o pel darrera) amb la D, la O i la A.

Amb la D, no n’hi ha cap. Vaja. Amb l’O se’n troben 160 allargant pel darrere, però cap allargant per davant. Amb l’A n’hi ha 8 allargant per davant i 232 per darrera. Queda clar que hem de jugar DESHARMONITZAVA a la dreta (o a baix) del tauler.

Es tracta ara de seleccionar les que donen més punts per cada combinació de lletres cares i fer una llista per escollir. Triar la combinació vaig fer-ho a ull, així que no està provat que no n’hi hagi cap de millor.

Vaig triar DESJUNYEIXO i MOÇAMBIQUESA, parant compte que es puguin jugar en una partida de debò sense embolicar massa la troca (DES+JUNYEIX+O) i (AMB + MOÇ____IQUES + A). Com que encara em quedava la D i la L·L, vaig apostar per un PAL·LID (PAL·LI+D) per completar els triples, afegint 84 x 3, 252 punts a la jugada.

La resta, home, doblarles ja doblades Z i H ja es veu que ajuda, i de paraules que acabin en H no n’hi ha tantes ;-) . La llista de les que són allargables amb zeta tampoc és molt llarga. Només falta aprofitar una mica més els forats i construir un tauler al qual s’hi pugui arribar jugant les fitxes com a màxim de set en set.

Em consta que en aquesta darrera part es poden esgarrapar més punts. Jo ho deixo per més endavant. Qui sap.


Millores del web nou

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

A més del canvi d’adreça i aspecte visual, aquest web nou també ha portat, i portarà, millores. La principal? el VISC ja és operatiu de nou. Recordeu també que sempre podeu fer servir el WORdERtorn, amb les mateixes funcionalitats que el VISC.

Altres millores i noves característiques les publicarem aviat, us n’informarem.

Nou web per al DISC

Els visitants habituals de la secció del diccionari ja haureu notat algun canvi. Hem creat un nou web, diferenciat, per al diccionari. No patiu, no cal que feu res especial, hem treballat per a que trobeu la informació fàcilment. La nova adreça és

http://diccionari.totescrable.cat

El nou web té la intenció de donar entitat pròpia al DISC, i treure-li una mica el personalisme que tenia l’adreça antiga. El DISC ja no és el diccionari d’una persona, és un recurs que usen diversos clubs d’escrable en català i que diverses persones (en plural) fan possible.

Tenim la voluntat de crear i afegir tota la informació relacionada amb el DISC. Si ens voleu ajudar, tota ajuda és ben rebuda.

Per als curiosos, sí. A mig termini, també migrarem i reestructurarem aquest web escrablístic. Però ja us n’informarem i, com sempre, el canvi serà transparent per a vosaltres.

Nou web per al DISC

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

Si llegiu això ja us haureu adonat que alguna cosa ha canviat. Hem canviat de servidor i d’adreça web, però no patiu, no cal que feu res especial, hem treballat per a que no ens perdeu.

El nou web té la intenció de donar entitat pròpia al DISC, i treure-li una mica el personalisme que tenia l’adreça antiga. El DISC ja no és el diccionari d’una persona, és un recurs que usen diversos clubs d’escrable en català i que diverses persones (en plural) fan possible.

Tenim la voluntat d’afegir tota la informació relacionada amb el DISC. Si ens voleu ajudar, tota ajuda és ben rebuda.

Publicat dins de disc

Toquem el que no sona

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

O millor dit, la que no sona. És a dir, la hac. Aquest quart apunt sobre mots amb lletra cara em deixa a la meitat de camí, tot i que fent una mica de trampa, ja que he començat per les lletres que la tenen més curta. La llista de mots curts, vull dir.

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra hac estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC, i no cap altre diccionari. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta i la ce trencada, imprimiu aquest, i si volguéssiu veure també els mots de cinc lletres, imprimiu aquest (hac sola) o aquest (amb les altres tres). Finalment si voleu podeu usar una fitxa impresa pels dos costats amb les llistes de la hac i la ce trencada (amb mots fins a quatre lletres).

Mirant la taula, ràpidament es veu que la hac és una lletra de principis, a diferència de, per exemple, la ce trencada i la ela geminada. Vull dir que la trobem molt més sovint a començament de mot que en qualsevol altra posició. Concretament gairebé un 82% dels mots de fins a quatre lletres de la llista té la hac al principi (el percentatge puja al 86% si considerem també les paraules de 5 lletres).

Les paraules de la llista en què la hac combina amb altres lletres cares són un parell de formes del verb hajar (no, jo tampoc l’uso mai, aquest verb, i el corrector ortogràfic del Word me’l marca com a falta), a més del clàssic hel·lè i l’incombustible (o no) hexà.

Tingueu clar que per treure el màxim profit de la hac, heu de conèixer a fons el verb haver, amb els sinònims en diferents accepcions, heure/haure i el ja mencionat hajar. La conjugació d’aquests verbs dona setze dels mots de la llista, incloent-hi hau, hec, haga, hage, haja, hajo i haus, per exemple. A més, apareixen a la llista formes dels verbs halar, hissar i honrar.

Les interjeccions són font gairebé inesgotable d’opcions de puntuar fort amb la hac, i gairebé la única forma de fer acabar una paraula en hac: ah, eh, oh i bah (l’altra paraula acabada en hac que podeu jugar és una de 7+1 lletres susceptible de reportar un bon cabàs de punts amb un faristol en principi antipàtic: jiddisch). Tenim també, en l’apartat d’interjeccions, hola (és clar) i hum i ehem.

La llista de lletres i números també dona recursos: la pròpia hac llatina, la he i la het hebrees i la rho grega, així com el 8 valencià ;-) , huit, tots amb els seus plurals.

Poca química amb hac, però remarcable: hi ha l’hidrocarbur hexà ja mencionat, l’hem (que té el plural hems) que com ja segur sabíeu és porfirina amb ferro, i un element, l’heli.

Per altra banda, amb la hac ampliem la rosa dels vents de lletra cara, que fins avui tenia el cerç i el zèfir, afegint-hi el fohn o foehn, que de les dues maneres es pot escriure, i que no es diu així per ser un vent càlid que fon la neu, tot i ser-ho.

Els representants de la hac en el tema de la biologia es redueixen a la haca (que ve a ser un cavallet), la hifa, que és una part (diria que poc coneguda) dels fongs, i si ho forcem una mica, l’hort.

Els éssers humans poden ser, amb hac, havans, hel·lens, huns, hutus o thais. I restringint el gènere podem trobar dones hurís, o homes (a seques).

De les que no caben en cap categoria, segur coneixeu els hams per pescar, les unitats de temps i de resistència elèctrica, hores i ohms respectivament, que dues vocals a vegades formen un hiat (sou malalts de lletres, al cap i a la fi) i potser fins i tot que una hopa és una vestidura (que no està feta d’hule) per anar al patíbul. Si, ho heu llegit bé, tot i que el DIEC no aclareix si hi és per anar-hi com a públic assistent o bé com a protagonista principal del programa.

I això és tot el que he de dir d’aquesta lletra.

I què esperàveu, d’una lletra que dona nom a la bomba més potent de totes les bombes que es fan i es desfan?

AloHa.


OLA K FAÇ

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Jugues la ce trencada, O K FAÇ?

Després de molt temps pensant que la ce trencada no ens calia, i que una o dues esses podien perfectament fer la feina (sona igual “envàs on vas?” que “audaç on caç?”) i que per tant qui va inventar la ce trencada ho va fer per tocar el “naç”, he descobert el perquè de tot plegat. Es tracta que els iniciats en l’escrable tinguem una potent eina per fer punts. Noteu que dóna més punts que la zeta i alhora ofereix una llista de mots curts més generosament poblada.

Ja ho veieu, hi he agafat gustet i he fet una taula de mots curts amb ce trencada. A partir d’aquest apunt això es converteix oficialment en una sèrie, ja que la llista ve després de la de la ela geminada i la de la zeta. En aquest cas apareixen a la taula els mots de dues lletres (la ela geminada i la zeta no en tenen) i no hi incloc els mots de cinc lletres, per no fer-la massa llarga.

I per començar, em resistiré a fer cap gracieta sobre si fa gaire temps que es va trencar la ce, ni de per què no l’arregla IEC, ni res semblant.

Com ja és habitual, la llista de mots curts que contenen la lletra ce trencada estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada i la zeta, imprimiu aquest, i si volguéssiu veure també els mots de cinc lletres, imprimiu aquest (ce trencada sola) o aquest (amb les altres dues).

Doncs aquí està la taula. Hi trobeu, possiblement, el mot més “dens” que es pot jugar en l’escrable: jaç, que pesa 6.33 punts/fitxa. La jota i la ce trencada són una bona combinació, ja que disposem de tota la família de jaç (jaça, ajaç, jaços, ajaça, ajaço…) per aprofitar-les. Trobem, ja en mots de cinc lletres, altres fitxes cares que s’apropen a la ce trencada com a jonça, exalç i xoriç, loquaç i sequaç i fal·laç.

Només dues paraules en català comencen per ce trencada: ça i ço. Això si, aquest adverbi i aquest pronom tot sols, tot i ser mots de només dues lletres, deuen ser responsables d’una part importantíssima dels punts aconseguits amb la ce trencada, ja que donen peu a multiplicar-ne el valor fent un comas sense ni despentinar-nos.

I a la llista hi ha altres adverbis, pronoms o preposicions, que si bé tampoc es senten sovint són molt convenients per als escrablistes. A més de ça i ço, tenim açò (únic allargament possible dels mots de dues lletres amb ce trencada), deçà i ençà.

Tal com passava amb la ela geminada i la zeta, hi ha uns quants verbs les formes dels quals proveeixen bona part dels mots d’aquesta llista. Vegeu caçar (i acaçar), el ja mencionat ajaçar, alçar, amaçar, boçar (posar un morrió), calçar, capçar, dreçar, eriçar, forçar, glaçar, llaçar, pinçar, plaçar, terçar, torçar, traçar, i, sense ce trencada en l’infinitiu, vèncer i fer (que dóna faç i faça, en les variants balear i valenciana de la llengua respectivament).

El que queda clar és que, a diferència de les anteriors lletres cares, la ce trencada no té química. Tot just podem trobar-hi la calç, i si ho estirem una mica, el glaç. Una mica millor queda el tema de la biologia, amb un parell d’arbres, l’arç i el beç, un parell d’animals de diferent raça, el lluç i la puça, una part d’esser humà, el braç, i un parell d’herbes: el carç i la veça.

El cerç és un vent, i juntament amb el zèfir comença a conformar una rosa dels vents de fitxa cara, tot i que cap dels dos ens pot ventar una coça.

Entre les que falten, trobem algunes eines com la falç, la maça o el maçó, que em fan peça. A més, un maç és un manat, un fiçó és un fibló, faç (a més de forma del verb fer) pot ser una cara, un lliç és un nus, l’arçó és una part d’una sella i un balç un precipici.

I així, a mitjans d’aquest terç mes, el de març, acabo aquest apunt.

PS. Mentre pensava si posar algun comentari sobre els mots de cinc lletres, vaig trobar a la llista ni més ni menys que ”barça” i, com a bon perico, vaig saltar immediatament! Home, potser és més que un club, però és menys que un país! Ja començava a renegar de l’IEC i, aprofitant, de TV3 (com qui no vol la cosa, que ja sabeu que és una flaca dels pericos) quan vaig trobar que una barça és un esbarzer. Glups. M’empasso els retrets (no arribats a dir en veu alta). Mmm… barça… esbarzer…, això vol dir quelcom. Només que ara no se m’acut què.


Zzzzz!

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

No, no dormo. És que m’he decidit a escriure una altra entrada sobre una lletra que sovint m’incomoda jugant a l’scrabble. Resulta que, després de la ela geminada, sobre la que ja he escrit un apunt, la zeta és la lletra que té la llista de mots curts més curta de tot l’alfabet escrablístic. Tenim, amb el DISC com a diccionari arbitral, un total de trenta-cinc paraules de quatre o menys lletres amb la zeta (les comparacions són odioses, però la ela geminada en tenia només vint, i a certa distància, la ce trencada ja en té cinquanta-set). Ves per on, és per això que em dona guerra.

Això sí, la zeta m’és personalment més simpàtica que la ela geminada, tot i donar dos punts menys. No sé. Mai no he sentit a parlar de mazinger ela geminada, o bola de drac ela geminada, per parlar de dues sèries de dibuixos que en diferents èpoques m’han marcat, poc o molt.

Bé, tal com vaig fer amb la ela geminada, he compilat una llista de mots curts que contenen la zeta ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i la de la ela geminada, imprimiu aquest full per una cara o aquesta fitxa per dues cares.

Doncs aquí està la taula. Podem observar que la zeta no combina gaire amb altres fitxes cares, i només trobem, del verb zincar, zinqui, zinque i el seu anagrama, quinze, en que comparteix protagonisme amb la cu i hertz, on és a prop, però no gaire, de la hac.

Què us sembla? Hi ha paraules d’ús ben comú, però també n’hi ha de curioses, oi? Pel que fa a les comuns, els números són una font de mots amb zeta que tots tenim ben present, 0,0 0 0,11, 11 11 11, 12, 15, 16, són set dels mots de la llista (i no surten els que són més llargs de cinc lletres, com tretze, que per cert, pesa tretze punts a l’scrabble). I hi ha un parell de lletres ben útils, la pròpia zeta de l’alfabet llatí i la zain de l’alfabet hebreu (amb els plurals).

Dels cent vint-i-tres mots de la llista trenta-set són formes verbals, de nou verbs diferents. I concretament la conjugació de zelar dona lloc a divuit d’aquests mots. La resta dels verbs són alzinar, brunzir, colzar i galzar, zincar i bronzar (metal·litzar en ambdós casos) i els poc pacífics etzibar i atzufar.

La química és molt important en els mots amb zeta, i en particular la química del nitrogen. I és que el creador de la química moderna, Lavoisier, anomenava azot (sense vida) al nitrogen, i molts dels seus derivats duen aquesta arrel al nom. Trobeu a la llista azo(-s), azot(-s), diazo(-s), azida(-es), azina(-es), azoic(-a,-s,-es), azole(s). I això no és tot, hi ha vida escrablística fora del nitrogen. Hi ha l’ozó, conegut per la seva capa, els hidrocarburs benzè i azulè, el metall zenc o zinc (amb el ja mencionat verb zincar), una proteïna com la zeïna, i un mineral, el zircó.

La branca de la biologia aporta enzims i zigots a la llista, a més d’un parell d’arbres, el nostrat salze i el tropical azobé, algunes bèsties grosses com la zebra i el zebú, una mena de peixos, els zèids, i parts del cos com el polze o la betza (panxa) amb la butza (vísceres). També en biologia, es pot ser àzig si no es forma part d’un parell.

Hi ha persones que poden ser sacerdots bonzes, ser zulus, àzeris o tanzans, zuaus (soldats algerians)  i, si són brutes, sutzes, i si són obeses i panxarrudes, gotzes.

Finalment les dones saben que l’atzur és un color (els homes només distingim vuit colors, això ho sap tothom), el pa àzim no du llevat, el zèfir és un vent (que brunz) o l’ozena és una afecció que no desitjo a ningú.

Au, us deixo, que vaig a escoltar jazz i menjar pizza.