Per cantar i ballar

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

La única, fins a on jo sé, lletra cara susceptible de ser cantada i ballada és la molt folklòrica jota. I a més és la que toca en aquesta sèrie d’apunts sobre els mots curts amb lletra cara. Aquest és el cinquè apunt, és a dir, travessat l’equador, i aquí les llistes és comencen a fer profuses (que no prolixes, espero).

El cas és que si fem la llista de mots de cinc lletres o menys, ja n’hi ha quatre cents vint-i-vuit, i això em sembla massa. Així que a partir d’aquest apunt tallaré pels mots de quatre o menys lletres.

Per cert, us heu demanat per què unes pedres valen vuit punts i altres deu? Primer em pensava que tenia a veure amb la dificultat de jugar-les, però a la vista de les llistes que he fet fins ara, no hi ha una correspondència directa; hi ha més mots curts amb ce trencada que amb zeta, però és paguen pitjor els de la zeta que els de la ce trencada, per exemple.

Després d’escriure sobre l’ela geminada, la zeta, la ce trencada, l’hac, i ara la jota, se’m va acudir la teoria estrambòtica de que valien deu aquelles que el nom de la lletra no comença per la pròpia lletra (ela geminada i ce trencada, fins ara), i vuit les que comencen per elles mateixes (zeta, hac i jota). Però tampoc. Algú te una teoria més sòlida i/o interessant?

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra jota estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de l’ela geminada, la zeta i la ce trencada i la hac imprimiu aquest.

La jota és també lletra de principis, tot i que no tant com l’hac. Es veu que les paraules començades per jota ocupen més de la meitat de la llista.

Podeu veure també que la jota fa de bon combinar amb altres lletres cares; més enllà de les que havien aparegut en els anteriors apunts (jaç, jazz, hajar) la trobem amb la cu (aquesta és la que desmunta la teoria de fa tres paràgrafs) a jaqué i jaquí, i amb el dígraf ena i grega en un altre mot superpesant, juny (que diu que és l’arrel de l’escrable de sortida de major puntuació que podríeu mai fer).

Setanta dels mots de la llista són formes verbals, sobretot dels verbs jaure, junyir, ujar (que vol dir fatigar), jurar i jugar. Entre els verbs curiosos de la llista hi ha ajovar (junyir), burjar (pelar amb una burja, és clar), dujar (enrotllar una corda), fotjar (furgar el terra amb el morrió),  jaquir (deixar), jaupar (bordar), jurcar (procurar) i un que em fa brillar els ulls, natjar (si, donar natjades). Ai.

Tenim tres interjeccions útils a la llista: ja (també adverbi, i tant), jas i vaja, i el pronom jo/jos. El filó de la química que tant bé havíem explotat en altres pedres, en aquesta és redueix a una pedra (preciosa, això si): el jade (polit es pot convertir en joia).

I pel que toca a noms de lletres i números, doncs tampoc hi ha sort, i tret del nom de la pròpia jota, res de res.

El tema de la biologia està més ben representat. Tenim la tija, el jonc o junc i altres herbes com el jute o la soja, i el jull, que també és una planta. El fruit del faig és la faja. Al regne animal hi ha els tejús, uns rèptils (tupinambis teguixin, per més senyes), i la juia, un ocell. I essent laxes, el jou serveix per junyir (o ajovar) bous. També podem mencionar el jejú (part de l’intestí entre el duodè i l’ili), però se’m fa difícil pensar una situació en que pugui ser avantatjós gastar un escarràs per jugar aquest mot.

Entre els mots inclassificables amb jota vull destacar que podem anar als llocs amb jeep i amb jet, i que ens podem vestir amb jacos, jaqués i jupes. Un juí és un judici, un juli és un crit, i una duja, una volta de corda (recordeu el verb dujar?).

Els éssers humans amb jota poden ser joves, o bé jais/jaios/jaies. Si són bones persones poden ser jans i, en cas de no haver menjat, estan dejuns. Pel costat exòtic, els jonis (no confongueu amb les xonis) vivien a l’antiga Jònia, i un raja és un príncep indi. Un bajà és neci i una boja no hi toca, i per la vessant mitològica, una goja és una fada. Finalment, amb jota tenim jueus i rojos, en oposició a nazis amb zeta (ara que s’ha posat de moda titllar de nazi a tort i a dret).

Au, que és hora d’anar a jóc. A jaure al jaç.

PS En parlar de qualificar de nazis, m’ha vingut al cap un periodista (diu) que comparteix el nom amb la lletra de l’apunt d’avui, i que he decidit no mencionar. De res.


Toquem el que no sona

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

O millor dit, la que no sona. És a dir, la hac. Aquest quart apunt sobre mots amb lletra cara em deixa a la meitat de camí, tot i que fent una mica de trampa, ja que he començat per les lletres que la tenen més curta. La llista de mots curts, vull dir.

Com sempre, a la llista els mots curts que contenen la lletra hac estan ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. I l’he confeccionat usant el DISC, i no cap altre diccionari. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i les de la ela geminada, la zeta i la ce trencada, imprimiu aquest, i si volguéssiu veure també els mots de cinc lletres, imprimiu aquest (hac sola) o aquest (amb les altres tres). Finalment si voleu podeu usar una fitxa impresa pels dos costats amb les llistes de la hac i la ce trencada (amb mots fins a quatre lletres).

Mirant la taula, ràpidament es veu que la hac és una lletra de principis, a diferència de, per exemple, la ce trencada i la ela geminada. Vull dir que la trobem molt més sovint a començament de mot que en qualsevol altra posició. Concretament gairebé un 82% dels mots de fins a quatre lletres de la llista té la hac al principi (el percentatge puja al 86% si considerem també les paraules de 5 lletres).

Les paraules de la llista en què la hac combina amb altres lletres cares són un parell de formes del verb hajar (no, jo tampoc l’uso mai, aquest verb, i el corrector ortogràfic del Word me’l marca com a falta), a més del clàssic hel·lè i l’incombustible (o no) hexà.

Tingueu clar que per treure el màxim profit de la hac, heu de conèixer a fons el verb haver, amb els sinònims en diferents accepcions, heure/haure i el ja mencionat hajar. La conjugació d’aquests verbs dona setze dels mots de la llista, incloent-hi hau, hec, haga, hage, haja, hajo i haus, per exemple. A més, apareixen a la llista formes dels verbs halar, hissar i honrar.

Les interjeccions són font gairebé inesgotable d’opcions de puntuar fort amb la hac, i gairebé la única forma de fer acabar una paraula en hac: ah, eh, oh i bah (l’altra paraula acabada en hac que podeu jugar és una de 7+1 lletres susceptible de reportar un bon cabàs de punts amb un faristol en principi antipàtic: jiddisch). Tenim també, en l’apartat d’interjeccions, hola (és clar) i hum i ehem.

La llista de lletres i números també dona recursos: la pròpia hac llatina, la he i la het hebrees i la rho grega, així com el 8 valencià ;-) , huit, tots amb els seus plurals.

Poca química amb hac, però remarcable: hi ha l’hidrocarbur hexà ja mencionat, l’hem (que té el plural hems) que com ja segur sabíeu és porfirina amb ferro, i un element, l’heli.

Per altra banda, amb la hac ampliem la rosa dels vents de lletra cara, que fins avui tenia el cerç i el zèfir, afegint-hi el fohn o foehn, que de les dues maneres es pot escriure, i que no es diu així per ser un vent càlid que fon la neu, tot i ser-ho.

Els representants de la hac en el tema de la biologia es redueixen a la haca (que ve a ser un cavallet), la hifa, que és una part (diria que poc coneguda) dels fongs, i si ho forcem una mica, l’hort.

Els éssers humans poden ser, amb hac, havans, hel·lens, huns, hutus o thais. I restringint el gènere podem trobar dones hurís, o homes (a seques).

De les que no caben en cap categoria, segur coneixeu els hams per pescar, les unitats de temps i de resistència elèctrica, hores i ohms respectivament, que dues vocals a vegades formen un hiat (sou malalts de lletres, al cap i a la fi) i potser fins i tot que una hopa és una vestidura (que no està feta d’hule) per anar al patíbul. Si, ho heu llegit bé, tot i que el DIEC no aclareix si hi és per anar-hi com a públic assistent o bé com a protagonista principal del programa.

I això és tot el que he de dir d’aquesta lletra.

I què esperàveu, d’una lletra que dona nom a la bomba més potent de totes les bombes que es fan i es desfan?

AloHa.


Zzzzz!

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

No, no dormo. És que m’he decidit a escriure una altra entrada sobre una lletra que sovint m’incomoda jugant a l’scrabble. Resulta que, després de la ela geminada, sobre la que ja he escrit un apunt, la zeta és la lletra que té la llista de mots curts més curta de tot l’alfabet escrablístic. Tenim, amb el DISC com a diccionari arbitral, un total de trenta-cinc paraules de quatre o menys lletres amb la zeta (les comparacions són odioses, però la ela geminada en tenia només vint, i a certa distància, la ce trencada ja en té cinquanta-set). Ves per on, és per això que em dona guerra.

Això sí, la zeta m’és personalment més simpàtica que la ela geminada, tot i donar dos punts menys. No sé. Mai no he sentit a parlar de mazinger ela geminada, o bola de drac ela geminada, per parlar de dues sèries de dibuixos que en diferents èpoques m’han marcat, poc o molt.

Bé, tal com vaig fer amb la ela geminada, he compilat una llista de mots curts que contenen la zeta ordenats per llargada i posició de la lletra en el mot. En teniu aquí una versió per imprimir. I si voleu un full amb aquesta taula i la de la ela geminada, imprimiu aquest full per una cara o aquesta fitxa per dues cares.

Doncs aquí està la taula. Podem observar que la zeta no combina gaire amb altres fitxes cares, i només trobem, del verb zincar, zinqui, zinque i el seu anagrama, quinze, en que comparteix protagonisme amb la cu i hertz, on és a prop, però no gaire, de la hac.

Què us sembla? Hi ha paraules d’ús ben comú, però també n’hi ha de curioses, oi? Pel que fa a les comuns, els números són una font de mots amb zeta que tots tenim ben present, 0,0 0 0,11, 11 11 11, 12, 15, 16, són set dels mots de la llista (i no surten els que són més llargs de cinc lletres, com tretze, que per cert, pesa tretze punts a l’scrabble). I hi ha un parell de lletres ben útils, la pròpia zeta de l’alfabet llatí i la zain de l’alfabet hebreu (amb els plurals).

Dels cent vint-i-tres mots de la llista trenta-set són formes verbals, de nou verbs diferents. I concretament la conjugació de zelar dona lloc a divuit d’aquests mots. La resta dels verbs són alzinar, brunzir, colzar i galzar, zincar i bronzar (metal·litzar en ambdós casos) i els poc pacífics etzibar i atzufar.

La química és molt important en els mots amb zeta, i en particular la química del nitrogen. I és que el creador de la química moderna, Lavoisier, anomenava azot (sense vida) al nitrogen, i molts dels seus derivats duen aquesta arrel al nom. Trobeu a la llista azo(-s), azot(-s), diazo(-s), azida(-es), azina(-es), azoic(-a,-s,-es), azole(s). I això no és tot, hi ha vida escrablística fora del nitrogen. Hi ha l’ozó, conegut per la seva capa, els hidrocarburs benzè i azulè, el metall zenc o zinc (amb el ja mencionat verb zincar), una proteïna com la zeïna, i un mineral, el zircó.

La branca de la biologia aporta enzims i zigots a la llista, a més d’un parell d’arbres, el nostrat salze i el tropical azobé, algunes bèsties grosses com la zebra i el zebú, una mena de peixos, els zèids, i parts del cos com el polze o la betza (panxa) amb la butza (vísceres). També en biologia, es pot ser àzig si no es forma part d’un parell.

Hi ha persones que poden ser sacerdots bonzes, ser zulus, àzeris o tanzans, zuaus (soldats algerians)  i, si són brutes, sutzes, i si són obeses i panxarrudes, gotzes.

Finalment les dones saben que l’atzur és un color (els homes només distingim vuit colors, això ho sap tothom), el pa àzim no du llevat, el zèfir és un vent (que brunz) o l’ozena és una afecció que no desitjo a ningú.

Au, us deixo, que vaig a escoltar jazz i menjar pizza.


Amb ela geminada? 100 anys!

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Fa poques setmanes les “normes ortogràfiques” van complir els 100 anys, i amb elles el nostre malson particular: la ela geminada. I dic malson perquè, a més del problema del desconeixement de les regles relacionades, la manca de cura en el seu ús o els problemes per a la seva correcta representació en dispositius d’avançada tecnologia, els escrablistes patim perquè no ens vingui com a darrera lletra del saquet.

I aquesta por és del tot justificada, ja que el número de mots de poques lletres en què la podem usar és el més reduït de totes les fitxes “cares”, i per tant la que més maldecaps i menys alegries ens pot donar. No hi ha paraules que comencin o acabin en ela geminada i això en limita el nombre i fa que no existeixi cap mot de dues lletres que la contingui.

És per això que, per celebrar el centenari de la lletra, us regalo la llista de les (gairebé) cent paraules curtes (de tres a cinc lletres) que es poden jugar en l’scrabble (amb el DISC com a diccionari arbitral). Aquí hi ha una versió de la taula per imprimir. Menció especial per hàl·lux; un mot superpesant, amb tres pedres en cinc lletres (per bé que galindó és scrabble). Tampoc queden curts fal·laç i axil·la.

Mirant la llista es pot veure que hi ha una desena de verbs que donen molt joc (comptant adjectius o noms derivats), que són al·legar, al·ludir, anul·lar, apel·lar (l’al·ludit al·lega que l’apel·lació és nul·la), col·ligar, col·limar, col·locar, pal·liar, pol·luir i pul·lular. Amb aquests trobem vint-i-cinc dels mots de la llista.

La biologia ens proporciona més recursos; pujant des de la base genètica (al·lels), trobem des dels ràl·lids (ocells), múl·lids (peixos) o pal·les (mena de cabirol), passant per bèl·lues (sinònim de bèsties ferotges!) fins a plantes com el til·ler i la cal·la o els fongs com el fal·lal. Afegim-hi menes de plantes com les afil·les, derivats com l’exòtic bdel·li (una resina) o parts de plantes com cal·lus, tal·lus i, és clar, pol·len, més parts d’animals com axil·la i hàl·lux (dit del peu!) ens donen vint-i-un mots més de la llista.

I els que saben química tenen molt guanyat, ja que amb alguns hidrocarburs convenients, al·lè i al·lil (amb els plurals), més els elements gal·li, tal·li i tel·lur, així com els seus plurals i derivats inorgànics i un parell de minerals com son la il·lita o un pèl·let ja sumen quinze mots més.

Una altra aportació a la llista són les persones, que poden ser mul·làs, i si són joves, al·lots, i segons d’on vinguin, gal·les gal·leses, hel·lenes o (temps enllà) il·líries. I si són ben plantades i de gènere masculí, apol·los.

La resta de la llista, cadascun del seu pare i la seva mare. Potser mencionar el tal·lit, que és un xal jueu, i que es podria enllaçar amb els articles dels alfabets i calendaris. Fins i tot pot donar peu a un altre article amb mots provinents de la tradició jueva, com peces de roba, festivitats, menges, etc.. (algú s’hi anima?).

Per molts anys!