CELEBRACIÓ DE DIUMENGE DE RAMS

Article republicat des de: Parròquies del Prat

Diumenge de Rams començàvem la Setmana Santa, recordant l’entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles. La gent el va rebre amb alegria alçant palmes i branques de llorer i d’olivera.

Que les celebracions d’aquests dies ens ajudin a celebrar la Pasqua de Jesús!!!!

208 209

EL CENTRE D’ESPLAI SANT PERE I SANT PAU DE COLÒNIES

Article republicat des de: Parròquies del Prat

Dissabte 8 d’abril, el Centre d’Esplai sant Pere i sant Pau va marxar de Colònies. Van ser quatre dies per celebrar la quaresma.

foto de Parròquies del Prat de Llobregat.

Per la tarda es va celebrar l’eucaristia.

foto de Parròquies del Prat de Llobregat.
Dimarts 11 d’abril, el Centre d’Esplai sant Pere i sant Pau va tornar de les Colònies i tot va anar molt bé!!!
Després les Caramelles.
210

Iniciació a l’Scrabble al CNL del Prat

Article republicat des de: Scrabble Delta Prat

El proper dimarts 4 de març, de 18.30 a 20.30h, Scrabble Delta Prat organitza una activitat d’iniciació a l’Scrabble en català, per als voluntaris lingüístics i tothom que hi vulgui participar, al Centre de Normalització Lingüística del Prat (Centre Cultural El Remolar, C/ … Continue reading

Llisca de Barcelona en fotografies

Article republicat des de: E.P. Confidencial

Com molts ja sabeu, el passat dia 4 de maig es va celebrar a Barcelona la tercera jornada de la Llisca. Amb molt bona participació a la cafeteria CAT Guinardó i amb la participació de les persones del Prat que juguem a scrabble en català. A continuació, unes curioses fotografies:





Com es pot deduir de les fotografies, l'ambient va ser distès i cordial, com hauria de ser qualsevol campionat. A més, es va demostrar, un cop més, la diversitat del món de l'scrabble amb la utilització del rellotge de dos minuts, que va donar un to clàssic a la jornada.

Repte

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Bona tarda.

Per anar fent boca per a la trobada de demà, us proposo un repte. Un tauler i un faristol. El primer o la primera que respongui amb la millor solució possible i la puntuació correcta que li correspon serà convidat a una cervesa de la seva elecció a la trobada del “the queen lara” de demà.

Doncs ja no cal dir res més. Si voleu cervesa, sigueu ràpids.

Tauler

Salut.


Models de flexió verbal — cantar

Article republicat des de: Diccionari Informatitzat de l'Scrabble en Català (DISC)

El primer model de conjugació, que correspon als verbs acabats en –ar, com cantar, és el més nombrós i l’únic actualment productiu del català. És a dir, és el model flexiu amb més verbs i, a més, tots els verbs nous que s’incorporen a la llengua segueixen aquest model flexiu.

El DIEC conté 8.781 verbs i, d’aquests verbs, un 86,50% són acabats en –ar. Així doncs, paga la pena estudiar-ne la flexió amb deteniment. Aquest és un model molt regular i fàcil d’aprendre, podem estar segurs que tots els verbs acabats en –ar funcionen sempre igual, llevat estar i anar, que són irregulars i els explicarem en un altre article. La resta de verbs, o bé segueixen canvis ortogràfics habituals, o bé tenen algun accent diacrític o forma alternativa que no afecta al joc.

Cal parar atenció, això sí, a la grafia de la persona 1 del present d’indicatiu sense desinència verbal, cant, pròpia dels parlars baleàrics. De vegades no es correspon exactament amb el radical del verb.

Us presentem els criteris que usa el DISC per flexionar aquests verbs

Model I
INFINITIU cantar
GERUNDI cantant
PARTICIPI sing. cantat, cantada; pl. cantats, cantades
INDICATIU
  • present: 1 canto/cante, cant, canti; 2 cantes; 3 canta; 4 cantem/cantam; 5 canteu/cantau; 6 canten
  • imperfet: 1 cantava, 2 cantaves, 3 cantava, 4 cantàvem, 5 cantàveu, 6 cantaven
  • passat simple: 1 cantí, 2 cantares, 3 cantà, 4 cantàrem, 5 cantàreu, 6 cantaren
  • futur: 1 cantaré, 2 cantaràs, 3 cantarà, 4 cantarem, 5 cantareu, 6 cantaran
  • condicional: 1 cantaria, 2 cantaries, 3 cantaria, 4 cantaríem, 5 cantaríeu, 6 cantarien
SUBJUNTIU
  • present: 1 canti/cante; 2 cantis/cantes; 3 canti/cante; 4 cantem; 5 canteu; 6 cantin/canten
  • imperfet: 1 cantés/cantara, cantàs; 2 cantessis/cantesses, cantares, cantassis, cantasses; 3 cantés/cantara, cantàs; 4 cantéssim/cantéssem, cantàrem, cantàssim, cantàssem; 5 cantéssiu/cantésseu, cantàreu, cantàssiu, cantàsseu; 6 cantessin/cantessen, cantaren, cantassin, cantassen
IMPERATIU 2 canta; 3 canti/cante; 4 cantem; 5 canteu/cantau; 6 cantin/canten

Observacions:

  1. Els verbs que acaben en –gar, –car, –guar, –quar, –jar i –çar canvien g, c, gu, qu, j i ç respectivament en gu, qu, , , g i c davant d’una desinència començada en e o en i.
  2. Les desinències –i, –is i –in s’escriuen –ï, –ïs i –ïn, respectivament, en els verbs en els quals la darrera síl·laba del radical és formada per una consonant seguida de e, i, o o u, llevat dels verbs que acaben en –guar i -quar. Si davant les terminacions –ï, –ïs, –ïn, hi ha una i precedida de vocal, aquesta i desapareix. Així, desmaiar fa desmaï, etc.
  3. La persona 1 del present d’indicatiu sense desinència verbal, pròpia dels parlars baleàrics, coincideix amb els radical del verb, llevat els casos següents:
    1. els radicals acabats en –l·l, –nn i –ss es redueixen, respectivament, a –l, –n i –s: vacil (de vacil·lar), nan (de nannar), pas (de passar); es manté, en canvi, la terminació –rr: amarr (de amarrar).
    2. els radicals d’almenys tres síl·labes acabats en –enar, -inar o vocal seguida de -sar o -ssar, prenen l’accent gràfic adient:
    3. els radicals acabats en -ajar, -ejar, -ijar, -ojar i -ujar canvien, respectivament, a -aig, -eig, -ig, -oig i -uig: raig (de rajar), neteig (de netejar), enfastig (de enfastijar), goig (de gojar) i uig (de ujar): es mantenen, en canvi, les terminacions –njar, –rjar i –tjar: menj (de menjar), forj (de forjar) i viatj (de viatjar).
  4. El verb aguar forma sempre un hiatus entre el radical i la desinència verbal que obliga a escriure alguns accents gràfics quan és necessari.
  5. El verb dar és defectiu, les persones 1, 2, 3 i 6 dels presents de subjuntiu i d’imperatiu no es generen. A més, totes les formes monosíl·làbiques acabades en –s i –n perden, si el tenen, l’accent gràfic de la desinència verbal.
  6. El verb despertar també admet el participi despert,en parlar baleàrics.
  7. El verb donar fa el present d’indicatiu 2 dónes, 3 dóna, i l’imperatiu 2 dóna.
  8. El verb matar també admet les formes del participi mort, morta, morts i mortes.

Codis flexius

La interpretació d’aquests criteris requereix 15 models al DISC, distribuïts segons la taula següent

CodiModelQuantitat
26cantar4603
66envejar891
93ofrenar596
119trencar554
100pregar351
48crear311
33començar105
86menjar69
84lloar64
69esglaiar27
96ordenar12
9adequar8
15aguar1
50dar1
59donar1

Com comentàvem abans, són models que segueixen un patró fàcil d’aprendre i, a efectes del joc, només hem de vigilar amb:

  1. canvis ortogràfics bàsics: g, c, gu, qu, j i ç respectivament en gu, qu, , , g i c davant d’una desinència començada en e o en i.
  2. forma 1 sense desinència del present d’indicatiu.

Tot remenant el DIEC: l’alfabet grec

Article republicat des de: Mots i Més a Molins, club de Scrabble

Posats a acabar amb el tema dels alfabets. També podem parlar breument de l’alfabet grec. Tot i que és força més conegut que l’hebreu, no deixa de tenir un seguit de lletres ben útils a l’Scrabble. Aquí teniu les vint-i-quatre lletres d’aquest alfabet:

alfa eta ni tau
beta theta ksi ípsilon
gamma iota òmicron fi
delta kappa psi khi
èpsilon lambda ro / rho pi
zeta mi sigma omega

El primer que podem destacar és que d’entrada només en podrem fer servir vint-i-una, ja que hem de descartar les que contenen una k, lletra inexistent a l’Scrabble català. Per tant, ja ens podem oblidar de la kappa, la ksi i la khi.

En segon lloc, també tenim unes quantes lletres que a l’Scrabble coincideixen amb altres mots del català i que, per tant són redundants:

  • Una gamma també és una sèrie de coses de la mateixa naturalesa o bé una sèrie de colors i de notes musicals, tot i que aquest significat deriva del nom de la lletra grega (vegeu la nota etimològica de l’entrada gamma del diccionari d’Enciclopèdia Catalana).
  • El mot delta també pot ser una formació sedimentària que es forma en la desembocadura d’un riu, però com en el cas de la gamma aquest significat també està agafat de la lletra grega (vegeu l’etimologia de delta).
  • La zeta també és una lletra de l’alfabet llatí.
  • L’eta coincideix a l’Scrabble amb la forma de l’hidrocarbur età, tot i que la coincidència només es dóna en les formes de singular (la lletra fa el plural etes mentre que l’hidrocarbur dóna etans).
  • El mot mi també pot ser un pronom o la tercera lletra de l’escala musical. Tant amb la nota com amb la lletra tenim el mateix plural: mis.
  • La ni té la mateixa forma que una conjunció, però en el cas de la lletra, a més tenim el plural nis.
  • La fi coincideix amb uns quants mots: un nom, un adverbi i un adjectiu. En la forma plural, però, no coincideix ni amb el nom ni amb l’adjectiu: fis.
  • La pi també coincideix amb un nom d’arbre i, casualment, la forma plural també coincideix amb un altre nom singular: pis.

A banda d’aquestes, encara trobem més lletres que són redundants amb altres mots de la llengua, però si haig de ser sincer, ho he descobert preparant aquest escrit:

  • Una beta també és una embarcació de fons pla típica de la Provença, encara que també és el terme que es fa servir al port d’Alcúdia per a referir-se a les pasteres, tèquines o xalanes (guaita quin trio de scrabbles).
  • Una iota també és una quantitat molt petita d’una cosa.
  • Una psi també és una partícula hadrònica de la família dels mesons. Això sí, amb càrrega elèctrica nul·la, per si no us havia quedat clar.
  • La tau, a banda de ser també una lletra de l’alfabet hebreu o arameu, és un símbol sagrat egipci.

Al final, només ens queden nou lletres ‘originals’: alfa, èpsilon, theta, lambda, òmicron, ro o rho, sigma, ípsilon i omega. I d’aquestes lletres el que podem destacar és el següent:

  • En general no hi trobem gaires lletres cares i, per tant, la majoria no donen molts punts: alfa (7 punts), sigma (7 punts), omega (8 punts), lambda (9 punts), rho (10 punts), theta (12 punts).
  • En canvi, val la pena destacar que hi trobem un bon nombre de scrabbles. En alguns casos amb el nom de la lletra en singular: èpsilon, òmicron, ípsilon (curiosament els tres donen 59 punts). I en dos casos més, el mot de set lletres el dóna el plural: lambdes i omegues (de 60 punts totes dues).